Paco de Lucía

Francisco Gustavo Sánchez Gómez (Algecires; 21 de decembre de 1947-Plaja del Carmen; 25 de febrer de 2014), més conegut com Paco de Lucía, va anar un músic i compositor espanyol considerat el millor guitarriste de flamenc de tota l'història i un dels més virtuosos de l'instrument a nivell mundial.

Paco, junt als seus germans Ramón d'Algecires i Pepe de Lucía, va rebre educació musical de la mà del seu pare, Antonio Sánchez Pecino, també guitarriste. En un ambient familiar molt propenc al món flamenc, pronte va prendre contacte en algunes de les principals figures del flamenc, entre les que algunes de les seues principals influències varen ser el Chiquet Ricardo i Sabicas. Despuix de donar-se a conéixer al públic espanyol del flamenc en el Concurs Internacional d'Art Flamenc de Jerez de la Frontera de 1962, va gravar els seus primers discs junt al seu germà Pepe formant part del conjunt Els Chiquitos d'Algecires. En els anys següents va colaborar al toc en els cantaores Fosforito i El Lebrijano i des de 1969 en Camarón de l'Illa.

A partir de la publicació de Font i cabal en 1973, va aplegar al públic majoritari. En el pas dels anys la seua música va ser progressivament obrint-se a nous estils, a l'hora que començava a interpretar-se en àmbits més alluntats dels tradicionals tablaos espanyols. Va actuar en èxit en Europa, Norteamérica i Japó, ocupant estes gires la major part del seu temps.

Considerat una de les principals figures del flamenc actual, se li atribuïx la responsabilitat de la reforma que va dur este art a l'escena musical internacional gràcies a l'inclusió de nous ritmes des del jazz, la bossa nova i la música clàssica. D'esta manera destaquen les seues colaboracions en artistes internacionals com Carlos Santana, Al Vaig donar Meola o John McLaughlin, pero també en atres figures del flamenc com Camarón de l'Illa o Tomatito, en els qui va modernisar el concepte de flamenc clàssic. A lo llarc de la seua carrera va gravar un total de trentahuit discs, incloent cinc #antologia i cinc discs en directe, ademés de numeroses colaboracions al toc de cantaores i intérprets de numerosos estils musicals.

Va rebre, entre molts atres guardons, dos premis Grammy llatí pels seus àlbums Cositas bones (2004) i En viu-Concerts Espanya (2010), el Premi Nacional de Guitarra d'Art Flamenc, la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles arts (1992), Fill predilecte de la província de Càdis (1997), Fill predilecte d'Algecires (1998), la Medalla d'Argent d'Andalusia, la Distinció Honorífica dels premis de la Música (2002), el Premie Príncip d'Astúries de les Arts (2004), Doctor Honoris causa per la Universitat de Càdis (2009) i pel Berklee College of Music (2010).