Francis Bacon (pintor)

Francis Bacon (28 d'octubre de 1909–28 d'abril de 1992) fon un pintor figuratiu britànic d'orige irlandés, conegut per la seua imagineria crua i inquietant. Centrat en la figura humana, els seus temes varen incloure crucifixions, retrats de papes, autorretratos i retrats d'amics propencs, en figures abstractes que a voltes apareixen aïllades en estructures geomètriques.

Afirmà que vea les imàgens «en série», i la seua obra, que ascendix aproximadament a 590 pintures conservades —junt en moltes unes atres que destruí—, es centrà típicament en un únic tema durant periodos prolongats, a sovint en formats de tríptic o díptic. La seua producció pot descriure's, en térmens generals, com a seqüències o variacions sobre motius únics; entre elles s'inclouen els biomorfismes influenciats per Picasso de la década de 1930 i les Fúries, els caps masculins de la década de 1940 aïllats en habitacions o estructures geomètriques, els «papes que criden» de la década de 1950, els animals i figures solitàries de mediats i finals dels anys cinquanta, les crucifixions de principis dels anys xixanta, els retrats d'amics de mediats i finals dels anys xixanta, els autorretratos dels anys setanta i les pintures més fredes i tècniques de la década de 1980.

Bacon no començà a centrar-se sériament en la pintura fins a ben entrada la trentena, despuix d'haver dut en les postrimeries de la década de 1920 i començos de la de 1930 una vida vagarina com decorador d'interiors, bon vivant i jugador. Afirmà que la seua carrera artística es retardà perque va passar massa temps buscant un tema que poguera mantindre el seu interés. El seu gran alvanç aplegà en el tríptic de 1944 Three Studies for Figures at the Base of a Crucifixion, que consolidà la seua reputació com un croniste singularment ombrós de la condició humana. A partir de mediats de la década de 1960, produí principalment retrats d'amics i companyers de beguda, ya fòra en panels individuals, díptics o tríptics. Despuix del suïcidi del seu amant George Dyer en 1971 (commemorat en els seus Black Triptychs i en varis retrats pòstums), el seu art es tornà més ombrós, introspectiu i preocupat pel pas del temps i la mort. El punt culminant de la seua etapa final està marcat per les obres mestres Study for Self-Portrait (1982) i Study for a Self-Portrait—Triptych, 1985–86.

A pesar de la seua visió existencialista i ombrosa, Bacon era carismàtic, eloqüent i cult. Un bon vivant, passà la madurea menjant, bevent i jugant en el Soho londinenc en amics afins, entre ells Lucian Freud (encara que es distanciaren a mitan de la década de 1970 per raons que cap d'ells va aplegar a explicar), John Deakin, Muriel Belcher, Henrietta Moraes, Daniel Farson, Tom Baker i Jeffrey Bernard. Despuix del suïcidi de Dyer, es distancià en gran mida d'este círcul i, encara que va seguir sent socialment actiu i va mantindre la seua afició pel joc i la beguda, establír una relació platònica i en cert modo paternal en el seu hereu final, John Edwards. Des de la seua mort, la reputació de Bacon ha creixcut de forma constant, i la seua obra es troba entre les més aclamades, costoses i demandades del mercat artístic. A finals de la década de 1990, un número considerable d'obres importants, que fins a eixe moment es creïen destruïdes —incloses pintures de papes de principis de la década de 1950 i retrats dels anys xixanta—, varen reaparéixer i alcançaren preus récort en subastes.