Tomás de Iriarte
| Tomás de Iriarte | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Retrat de Tomás de Iriarte per Joaquín Inza, Museu del Prado | |||
| Nacionalitat: | Espanyol | ||
| Ocupació: | Poeta i escritor | ||
| Naiximent: | 18 de setembre de 1750 | ||
| Lloc de naiximent: | Puerto de la Cruz, Tenerife, Espanya | ||
| Defunció: | 30 d'octubre de 1791 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Tomás de Iriarte y Nieves Ravelo (Puerto de la Cruz, Tenerife, 18 de setembre de 1750 - † Madrit, 17 de setembre de 1791), poeta espanyol de l'Ilustració i el Neoclassicisme i també músic aficionat, germà dels diplomàtics Bernardo de Iriarte i Domingo de Iriarte i nebot de l'humaniste, bibliógraf i poeta Juan de Iriarte.
Les seues Faules lliteràries (1782) varen ser traduïdes a tots els idiomes europeus i considerades com un manual lliterari neoclàssic.
La lliteratura no era l'únic art que Iriarte dominava. També va aplegar a inclinar-se cap a l'àmbit musical, especialisant-se en tocar el violí i la viola. Va ser també compositor de simfonies (hui perdudes) i de la música del seu monòlec Guzmán el Bo. Com a conseqüència d'esta afició va escriure el seu poema didàctic La música (1779) en cinc vores de silves, traduït a varis idiomes i elogiat pel mateix Pietro Metastasio.
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tomás de Iriarte.