Tisana
Una tisana (Del llatí ptisana i este del grec πτισάνη, beurage d'ordi), segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és una beguda medicinal que es prepara bollint en aigua una combinació d'herbes.
La tisana és la beguda que es conseguix en bollir determinades combinacions d'herbes i/o espècies en aigua per a conseguir una infusió a partir dels ingredients utilisats. També es referix ad este procés utilisant frutes seques o deshidratades i corfes. Habitualment, té una connotació medicinal encara que no sempre tinga este objectiu.
L'aigua queda aixina impregnada de substàncies solubles que poden aportar efectes beneficiosos per a la salut. En l'actualitat, són freqüentment utilisades, de la mateixa manera que s'han utilisat a lo llarc de milenis en moltes cultures. Les seues propietats, segons la seua composició, s'han estudiat per innumerables científics de dites cultures, inclosos científics moderns. En les escoles de farmàcia modernes, s'estudien els efectes beneficiosos de moltes plantes sobre la salut. Molts dels principis actius de les plantes que tradicionalment s'han vingut utilisant en forma de tisanes, són hui en dia sintetisats i afegits a medicaments sintètics en la finalitat de controlar millor el procés productiu, i també l'econòmic.
Són també nomenades erròneament té, puix l'autèntic té és una infusió de la planta Camellia sinensis. Per la seua banda, en Veneçola reben el nom coloquial de guarapo.
En tradicions eslaves també es creïa que l'única manera de reconciliar-se en la kikimora era preparant una tisana que seria usada per a llavar els gots, plats i atres utensilis de la cuina.
En la Cultura Chinenca destaquen les diferents varietats de Té d'herbes chinencs.
