Llibre del Repartiment de Valéncia
El Llibre del Repartiment de València, del qual es conserva l'original en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, és un protocol notarial en tres volums en el qual s'anaven anotant els oferiments de cases i terres que Jaume I feu a tots els creuats que varen acudir a la conquista de València. Es va començar el dia 9 de juliol de 1237 i va continuar fins a molt de temps despres de la presa de la ciutat. Estos llibres escrits en paper, poden ser els exemplars més antics que tenim en Espanya de llibres en esta matèria.
En el segle passat es va començar a publicar la Colecció de documents inèdits de la Corona d'Aragó. En el volum 9 (Barcelona, 1856) es va incloure una edició del Llibre del Repartiment publicada fragmentàriament per Próspero de Bofarull. Els erros i el desconcert originat per l'edició de Bofarull ne són molts, grans i variats, i la historiografia tardarà molt de temps en arreglar-los. Des de la data d'entrada de Jaume I en València fins a la proporció de repobladors assentats en la ciutat, com a una distribució inexacta de procedències, són errors que han sigut considerats pels sectors interessats com a fets irrefutables i encara que les investigacions posteriors han demostrat la seua falsedat, continuen mantenint-se sense cap crítica.
Tant les cròniques cristianes com les musulmanes i la documentació de la Cancelleria Real fixen la data de capitulació de València el dia 28 de setembre i durant el vespre varen entrar a la ciutat.
En el Repartiment original hi ha una nota que diu: "Die sabbati, VII idus octobris intravimus civitatem Valentie". Sols cal veure les notes cronològiques del Repartiment per a comprovar que quan es parla del rei es fa sempre en tercera persona, mentre que la notícia de l'entrada es fa en primera persona, el que ens indica que varen ser els escrivans del Repartiment els que varen entrar el 9 d'octubre en València i no el rei de forma triomfant com ens diu Bofarull.
En l'edició original hi ha unes línees en noms taxats i unes altres sense tatxar. L'edició de Bofarull elimina generalment les línees que estan tatxades per unes ratlles en els codís i dona les lectures que són més fàcils. Pareix que pensà que, en molts casos, les ratlles podrien veure's com a erros dels autors del Llibre del Repartiment.
En el recompte sobre l'edició de Bofarull ix que s'entregaren 1.018 cases a repobladors catalans i 597 a gent procedent d'Aragó. Quan es comprovà que el cavaller aragonés Artal de Luna, primer nom que consta en el Repartiment i que, com demostren els documents publicats per Huici-Ampar Cabanes, documents, II nº 243, va rebre el títol de propietat: "Artallus de Luna alqueriam de Paterna et Manezar" no consta en l'edició de Bofarull per estar tachada, així es va veure necessari de fer una nova edició.
En l'any 1979, Cabanes-Ferrer publicaren una nova edició del Llibre del Repartiment i arribaren a la conclusió que el Repartiment era un protocol notarial en el qual s'anotaven tots els oferiments que el rei feia als cavallers que l'ajudaven en la Conquista de València. Quan la donació es realitzava s'estenia el títol de propietat (dels quals se'n conserven molts), al mateix temps se tatxava el nom com a prova de què la donació ja s'havia fet.
El contrast entre el Llibre del Repartiment i els títol de propietat demostren que el reconte de Bofarull deixa veure els que varen vindre per les butles oferides pel Papa Gregori IX i se'n varen anar sense contribuir a la repoblació de València, sent, puix, el seu reconte de donacions totalment errònei
Cabanes-Ferrer emprant mètodes professionals i contrastant: Repartiment, Títols de propietat, Llibres d'aveïnament i cròniques tant musulmanes com cristianes demostren que la població valenciana va augmentar a soles un 5% en la repoblació cristiana i d'eixe percentatge, l'aportació catalana va ser mínima, el que negaria totes les tesis catalanistes.
En sorgir la Renaixença, el seu gran impulsor Teodor Llorente, secretari de Lo Rat Penat, fixant-se en el text de Bofarull, el va usar en la seua col·laboració de La col·lecció, Espanya. "Els seus monuments i arts. Sa naturalesa e història. València" (Barcelona 1887,tom I, p.88). Alguns valencians es varen decantar al catalanisme influïts del gran prestigi de Llorente.
Cites
Vore també
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, Mª Desamparats i Ferrer Navarro, Ramón. "Libre del Repartiment del Regne de Valéncia", Ed. Anúbar, Saragossa, 1979, ISBN 84-7013-125-9