Alborç

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 20:57 30 set 2025 per Juan Emilio Prades Bel (Discussió | contribucions) (He afegit una imatge de la qual soc l'autor)
Anar a la navegació Anar a la busca
Alborç
Alborçer, Desert de Les Palmes, Benicàssim.

L'alborç (del llatí arbŭtĕu, mat. sign., en metàtesis de la -r- de ar- i influència de l'artícul àrap al.), en castellà madroño, és el fruit de l'alborcer.

Descripció

És un fruit comestible, redó, granulós, del tamany d'una cirera i de color roig per fòra quan està madur i groc per dins, en llavors chicotetes.

Distribució i hàbitat

Difòs per tota la regió mediterrànea, incloses les seues illes, el nort d'Àfrica,​ i per tota la península ibèrica,​ l'oest de França i oest d'Irlanda,​ aixina com en el Sur de Rússia.

El seu hàbitat natural són boscs mixts de barrancs i desfiladers fluvials, i en ales en encinars o rouredes, des del nivell de la mar fins a 800 a 1200 m d'altitut.​ Creix en les zones de rusticitat.

Creix be en sols arenencs i be drenats.

Usos

Us alimentici

Són molts els usos de l'alborç, pero potser l'us comestible dels seus fruts siga el més conegut. Es fan en ells melades i confits i conserves d'alborç.

Els fruts també poden aprofitar-se per a obtindre begudes alcohòliques per fermentació i d'ells s'extrau, per eixemple, el «licor d'alborç» alacantí.

Us farmacològic

Principis actius: arbusterina, tanino i àcit gálico. Els fruts contenen una mija d'un 20 % de sucres. Les llavors tenen elevades concentracions d'oli gras. La corfa s'ha utilisat en medicina natural com diurètic, astringent i antisèptic urinari i renal.

Atres usos

La fusta és pesada, forta, de gra fi, elàstica i fàcil per a ser elaborada; s'ampra en mànecs de ferramentes, postes, llenya i carbó. En els Estats Units es fabriquen arcs en ella.

Vore també

Referéncies

Bibliografia

  • Font Quer P, 1995. Plantas medicinales, el Dioscórides renovado. Editorial Labor

Enllaços externs

Commons