Història de Cantàbria
La història de Cantàbria inclou els primers assentaments humans, en evidències com les pintures de la cova d'Altamira, i aplega fins als nostres dies; passant per ser peça fonamental per a Espanya en diverses ocasions, com per eixemple durant la Reconquista o en les relacions comercials en el Nou Món gràcies al port de Santander.
Prehistòria en Cantàbria
Encara que existixen evidències de presència humana en la península ibèrica des de fa un milló d'anys —possiblement aplegada a través del estret de Gibraltar—, no podem constatar el seu assentament en la regió del Cantàbric fins a fa 100 000 anys, a finals del Paleolític Inferior. Sense dubte la barrera que formava la cordillera Cantàbrica fon un factor d'aïllament del rebanc nort respecte del restant de la península ibèrica.
Paleolític
El Paleolític en Cantàbria, per tant, s'estendria a lo llarc d'una estreta franja costera entre la zona central de l'actual Astúries i els Pirineus occidentals, sobrepassant els llímits de l'actual comunitat autònoma.
Climàticament la prehistòria es va caracterisar per l'alternança de periodos càlits i uns atres molt frets, cridats glaciacions. Aquells primers pobladors de Cantàbria varen viure en un periodo interglaciar, en temperatures templades –pot ser que inclús més que les nostres- i una llínea de costa similar a l'actual. No han segut trobats restants humans, encara que sabem que simultàneament en atres regions de Europa vivia l'Homo erectus, un dels antepassats del ser humà actual. Sí posseïm restants d'útils tallats en pedra (quarsita o ofita), cas dels bifaces (astrals), trobats en algunes coves pero sobretot en jaciments a l'aire lliure, possibles gràcies a la benignitat del clima. Estos poblaments es realisaven pròxims a la costa i en valls baixes, junt a rius, habitant barraques construïdes en branques o pells. En tot cas es tractaria d'assentaments eventuals, ya que aquella població es componia de menuts grups familiars o de clans que es traslladarien seguint els recursos que els proporcionava la caça d'animals i la recolecció de vegetals.
En la transició del Paleolític Inferior al Paleolític Mig, ocorreguda fa uns 95 000 anys, s'inicia l'última glaciació (Würm), prolongada fins a fa uns 10 000 anys. Cantàbria, de la mateixa manera que àmplies zones d'Europa, sofrix un fort refredat climàtic, alterant l'entorn natural i traslladant la llínea de costa varis quilómetros cap a l'interior de la mar –a causa del congelament d'amplis volums d'aigua-. L'entorn ecològic de la Cordillera Cantàbrica es caracterisa llavors per la presència de glaciars i neus perpètues, convertint-se, ara en més raó, en una verdadera barrera natural. La primera conseqüència que observem en les comunitats humanes és l'ocupació massiva de coves i abrics naturals –com abans prop de la costa i en valls baixes-, ara habitats per una nova espècie, el Neanderthal (del que tampoc nos han aplegat restants). Est desenrollarà la indústria lítica heretada del periodo anterior, perfeccionant el tallat d'instruments –puntes, raspadors, principalment a la caça de grans animals com cérvols, isarts, cavalls, rinoceronts i bòvits. La preeminència de la pedra com a matèria primera no obsta per a que també utilisaren unes atres, cas de la fusta, que pel seu caràcter peridor no han pogut aplegar fins a nosatres.
La dieta càrnica es vea aixina mateix completada en la recolecció de frutes i verdures, encara que crida l'atenció l'escassa presència de restants de moluscs, #lo que indicaria la seua falta d'interés o accés als recursos marítims. Posseïm indicis de la pràctica del canibalisme, encara que no sabríem interpretar si era deguda a l'escassea de recursos alimenticis o a activitats rituals. Sobre estes últimes coneixem la realisació de #enterrament colectius acompanyats d'ofrenes als morts, indicatives dels rudiments d'una vida espiritual, a la que possiblement estaven vinculades les primeres manifestacions artístiques.
L'últim periodo Paleolític, el Paleolític Superior, es va iniciar fa 35 000 anys, i es va prolongar fins al final de l'última glaciació, fa 10 000. En l'assistim a l'extinció del Neanderthal i la seua substitució pel Homo sapiens sapiens, impulsor d'un important alvanç tecnològic i cultural que va significar el cenit cultural del Paleolític. Este desenroll té la seua correspondència en l'aument demogràfic, que possibilita l'expansió humana cap a espais abans deshabitats, cas de les valls miges de la regió. Dona lloc a una ocupació massiva de coves que ara apareixen millor acondicionades i compartimentades per a distints usos, en un entorn natural que continua les pautes glaciars. Igualment assistim a una evolució i major especialisació de la indústria lítica, junt a la d'ossos (arpons) i astes, proliferant, al costat d'armes i útils (atzagayes), peces decoratives i simbòliques (cas dels famosos bastons perforats).
L'organisació social gana en complexitat, generant una divisió del treball que possibilita l'especialisació en diferents tasques, aixina com assentaments més extensos i duradors. La seua alimentació provenia de la caça de gran varietat d'espècies, deguda a la diversitat de mijos ecològics de que gojava la regió cantàbrica; aixina, a cérvols, cavalls i cabres se sumen atres com rens, bisonts o mamuts, típics de climes frets (de tots ells extrauen carn, pells, ossos i astes). La seua caça en grup indica l'existència d'un alt nivell organisatiu, en un moment en el que l'aument de població espenta a una intensa explotació dels recursos. A esta dieta s'unixen, novament, vegetals recolectats, aixina com alguns animals marins.
Es pot afirmar que el desenroll de les cultures del Paleolític Superior en Cantàbria va estar al nivell de les seues homòlogues europees, gràcies a la combinació de diversitat ecològica i abundància de cavitats naturals, constituint un verdader filó arqueològic. La regió conta per això en un patrimoni de valor incalculable, repartit per una infinitat de coves en les que es veuen representades totes les fases del Paleolític Superior: Châtelperronià, Aurinyacià, Solutrià i Magdalenià.