Pinus
| Pinus | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Pinopsida | ||
| Orde | Pinales | ||
| Família | Pinaceae | ||
| Gènero | Pinus | ||
| Espècie | més de 100 espècies | ||
El gènero Pinus inclou els pins, arbres perennes i resinós, típics de zones temperades i fredes de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més importants i extensos entre les gimnospermes, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i econòmic.
Descripció morfològica[editar | editar còdic]
Els membres del gènero Pinus presenten característiques comunes:
- Fulla: acícula simples, agrupats en fascículs de 2 a 5, persistents durant diversos anys.
- Flor: plantes monoics, en flors masculines en aments i femenines en cons solitaris o agrupats.
- Fruit: pinyes llenyoses o coriàcees, en escames que protegixen les llavors en ales.
- Tronc: arbres en soca recta, corfa gruixuda i rugosa, a sovint en resina abundant; algunes espècies poden ser molt longeves.
Hàbitat i distribució[editar | editar còdic]
El gènero Pinus s'estén per zones temperades i fredes de l'Hemisferi Nort, abastant:
- Europa, especialment zones montanyoses i mediterrànees.
- Amèrica del Nort i parts d'Àsia.
- Algunes espècies arriben fins a zones subtropicals i de montanya alta.
En la Península Ibèrica, el pi és un arbre forestal molt comú, dominant en molts ecosistemes mediterràneus.
Classificació interna[editar | editar còdic]
Les espècies de Pinus es distribuïxen en dos grans subgèneros segons la morfologia de les fulles i les pinyes:
- Subgènero Pinus (pins de fulla curta): acícoles agrupades en fascículs de 2 o 3 fulles; pinyes generalment llenyoses i groses.
- Subgènero Strobus (pins de fulla llarga): acícoles en fascículs de 5; pinyes més toves i llaugeres.
Algunes espècies destacades:
- Pinus sylvestris (pi roig)
- Pinus pinea (pi pinyoner)
- Pinus nigra (pi negre)
- Pinus halepensis (pi blancal)
- Pinus strobus (pi blanc)
Sistemàtica i filogènia[editar | editar còdic]
Els estudis moleculars han confirmat la divisió en dos subgèneros principals i han aclarit les relacions evolutives entre les espècies, mostrant adaptacions diverses a diferents ecosistemes.
Citologia[editar | editar còdic]
Les espècies del gènero Pinus presenten un número cromosòmic bàsic de **𝑥 = 12**, en cariotip habitual de **2n = 24**. Hi ha certa variabilitat segons l'espècie i la regió.
Taxonomia[editar | editar còdic]
Pinus fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753 en l'obra Species Plantarum. Forma part de la família Pinaceae, dins de l'orde Pinales.
Etimologia[editar | editar còdic]
Pinus: paraula llatina usada antigament per designar els pins.
Importància ecològica[editar | editar còdic]
Els pins són espècies clau en molts ecosistemes:
- Refugi i aliment per a fauna variada, com aus i insectes
- Estabilisació de sols i prevenció de l'erosió
- Producció de resina, que protegix l'arbre i és aprofitada per l'home
- Resistència al foc i capacitat de regeneració
Usos[editar | editar còdic]
El gènero Pinus té gran valor per a l'home:
- Fusta: molt usada en construcció, mobles i paper
- Resina: per a productes químics, verniços i usos medicinal
- Pinyes i llavors: el pi pinyoner (P. pinea) produïx pinyons comestibles
- Reforestació: espècies resistents per a restaurar boscs degradats
Amenaces i conservació[editar | editar còdic]
Els pins es veuen afectats per:
- Incendis forestals, encara que molts s'hi adapten
- Malalties fúngiques i plagues d’insectes
- Canvi climàtic que altera el seu hàbitat
- Desforestació i usos intensius del sol
S'estan fent esforços per conservar espècies autòctones i gestionar els boscs de manera sostenible.
Vore també[editar | editar còdic]
Galeria[editar | editar còdic]
Pi roig (Pinus sylvestris)
Pi pinyoner (Pinus pinea)
Pi negre (Pinus nigra)
Pi blancal (Pinus halepensis)
Pi blanc (Pinus strobus)
Referències[editar | editar còdic]
- Farjon, A. (2010). A Handbook of the World's Conifers. Brill Academic Publishers
- Richardson, D.M. (1998). Ecology and Biogeography of Pinus. Cambridge University Press
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bracewell, Ronald; Rawlings, John. «Notas sobre Pinus (pino)». Árboles de Stanford
- Burke Critchfield, William; Luther Little, Elbert. Geographic Distribution of the Pines of the World. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1966
- Gernandt, D.S. et al. (2005). Phylogeny and classification of Pinus. Botanical Review
- Liu, T.S. (1971). The Pines of China and the World. USDA Forest Service
- Lopez Gonzalez, Gones. Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérica: (especies silvestres y las cultivadas más comunes). Editorial Paraninfo. ISBN 978-84-8476-210-2
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pinus.