Juncs
| Cyperaceae | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Liliopsida | ||
| Orde | Poales | ||
| Família | Cyperaceae | ||
| Gènero | Carex, Cyperus, Scirpus, Eleocharis, entre atres | ||
| Espècie | unes 5.500 espècies | ||
La família Cyperaceae, coneguda comunament com a ciperàcees o juncs en sentit ample, és un grup de plantes monocotiledònees pròximes a les Poaceae, pero diferenciables per diversos rasgos anatòmics i florals. Comprén herbes i mates perennes, típicament de llocs humits o aigualosos, com marjals, riberes, basses o prats humits.
Descripció
Les Cyperaceae presenten les següents característiques comunes:
- Fulla: de marge paralel, estret, en baina tancada i sense estípules; de disposició a sovint en tres files (trifoliada).
- Tija: habitualment de secció triangular i sòlida, a diferència de les canyes buides de les gramínies.
- Flor: unisexuals o hermafrodites, agrupades en espiguetes o glomèruls, sense pétals ni sépals aparents; polinisació pel vent.
- Fruit: tipo aqueni, a sovint menut i angulós.
Hàbitat
Les Cyperaceae preferixen ambients humits: marjals, pantans, tolls, rius, fonts, zones de torrenteres i prats humits de montanya. Algunes espècies també s’adapten a pastures seques, dunes o sòls degradats, pero en general són indicadors de presència d’aigua.
Gèneros principals
Els gèneros més importants i abundants de la família són:
- Carex – gran gènero cosmopolita, de mates o herbes humides, molt diverses
- Cyperus – jonc d’aigua o papirs, algunes espècies tenen importància agrícola o ornamental
- Scirpus – ciperàcees de zones aquàtiques, robustes i de gran port
- Eleocharis – chicotetes graminoides de zones inundables o humides
- Rhynchospora – espècies de prats humits, marjals i zones tropicals
Importància ecològica
Les Cyperaceae contribuïxen de forma fonamental a la biodiversitat i l’estabilitat dels ecosistemes humits. Formes com els joncs i les canyes fines fixen els màrgens dels aiguamolls, filtren l’aigua i proporcionen hàbitat a fauna com amfibis, aus aquàtiques o insectes aquàtics.
Moltes espècies tenen capacitat pionera en la colonisació de sols alterats o inundats.
Usos humans
Encara que no són tan rellevants agrícola o comercialment com les Poaceae, algunes Cyperaceae tenen usos tradicionals:
- Teixidura: fibres per a estores, cabassos, canyiços i cistelleria (p. ex. *Cyperus papyrus* o *Scirpus lacustris*).
- Alimentació: el *Cyperus esculentus* produïx el tubèrcul comestible conegut com chufa, usat per a fer orchata.
- Ornamentació: algunes espècies de *Carex* i *Cyperus* s’ampren en jardineria aquàtica o de zones ombrívoles.
- Medicina tradicional: algunes tenen aplicacions etnobotàniques locals com diürètiques o antiinflamatòries.
Distribució
Les Cyperaceae es troben en tots els continents excepte Antàrtida, sent especialment diverses en climes tropicals, temperats humits i regions montanyoses. Les zones més riques en espècies són:
- Aiguamolls i zones humides d’Àfrica, Suramèrica i Surest asiàtic
- Prats i turberes d’Europa i Nort d’Àsia
- Ecosistemes de montanya tropicals (Andes, Etiopia...)
Conservació
Moltes espècies de Cyperaceae estan en regressió per:
- Dessecació de zones humides
- Contaminació d’aigües i sobrepastoreig
- Canvis d’usos del sol i intensificació agrícola
- Espècies invasores i pèrdua de hàbitat
Els ecosistemes on viuen són prioritaris en conservació segons diverses directives ambientals.