Tanc
El tanc (tambe nomenat carro de combat, tanc d'assalt) es un arma constituïda d'un canno montat sobre un vehicul blindat, dissenyat principalment per a enfrontar-se a forces enemigues utilisant foc directe, caracterisant-se per tindre armes i blindage pessat.
Història
Els tancs s'utilisaren per primera vegada durant la Primera Guerra Mundial per a trencar la guerra de trincheres i el seu paper evolucionà fins ocupar el post de la cavalleria. El nom de tanc, aparegue en les fabriques angleses: els treballdors tenien l'impresio de que estaven construïnt tancs d'aigua movils per a l'Eixercit Britanic.
El primer cas de tanc operatiu esta datat en la Batalla del Somme, el 15 de setembre de 1916, quan aparegue un Mark I de la Royal Navy. Els francessos desarrollaren el Schneider CA1 i s'utilià per primera vegada el 16 d'abril de 1917. En la Batalla de Cambrai, el 20 de novembre de 1917 s'utilisaren massivament unitats de tancs.L'evolucio de les condicions en el camp de batalla i la falta de fiabilitat forçaren a continuar desenrrollant-se durante el restant de la guerra, produïnt noves models.
En el concepte del tanc ya establit, diferents païssos dissenyaren i construïren tancs en el periode d'entre les dos guerres mundials. Durant este temps, diferents tancs foren comuns, la majoria desenrrollades en el Regne Unit. Els tancs llaugers, pessaven deu tonellades o manco, s'utilisaven principalment per a exploracio i portaven un canno llauger. Els tancs mijos, eran gens mes pessats i pensats per a recorreguts de grans distancis ad altes velocitats. Finalment, els tancs pessats o d'infanteria, que eran molt blindats i eran generalment molt lents.
Durant la Segona Guerra Mundial es va vore una serie d'alvanços en el diseny de tancs. Els alemans presentaren a combat tancs poc blindats i en armes llaugers, com el Panzer I, que s'havia creat en l'intencio d'usar-se nomes en entrenaments seent un element clau per a la Blitzkrieg. Durant la guerra totes les forces incrementaren en gran medida la potencia de foc i el blindage dels seus tancs. Atre dels alvanç durant la guerra fon la millora dels sistemes de suspensio, ya que era un determinant principal per al rendiment del tanc al camp, i l'incorporacio d'equips en radios, lo que millorava la coordinacio de les unitats.
Conclosa la Segona Guerra Mundial, el desenrroll del tanc continuà en la millora de les clases mijanes i pessades. Els tancs llaugers se llimitaven a faenes de reconeiximent i, en Estats Units, com recolçament de forces aerotransportades. Sens embarc, les llimitacions de pes dels transports aereos feyen imposible construir un tanc llauger practic, i esta clase fon desapareguent en el pas del temps.
La combinacio de millors suspensions i motors va permetre als tancs mijos superar als primers tancs pessats. Afegint gens mes de blindage i motors gens mes grans, els tancs mijos quedaren protegits contra la majoria de les armes antitancs, mentres que la seua movilitat es conservava. En resposta a l'amenaça dels missils antitanc, es traslladà el desenrroll del grossària del blindage a la tecnologia del blindage. La tecnologia del canno es mantingue de la mateixa manera a les decades anteriors, en la majoria dels tancs seguiren utilisant un sistema de carrega manual, pero en grans alvanç en l'efectivitat de la municio.
Disseny
Els tres factors determinants que determinen l'efectivitat del tanc son:
- La potencia de foc: es la capacitat d'un tanc de derrotar a un blanc. Per ad aço hi ha que tindre en conta la distancia maxima en la que el blanco pot ser atacat, la capacitat d'atacar a blancs movils, la velocitat en la que es pot atacar multiples objectius i la capacitat de derrotar vehiculs blindats.
- La movilitat
- La proteccio