Amparo Navarro Giner
Amparo Navarro Giner (Valéncia, 27 de novembre de 1900 - 24 de decembre de 1986), fon una mestra i política valenciana.
Biografia
En l'any 1922 intervingué en l'Assamblea de Nostra Parla reivindicant el valencià en l'escola i la formació de tot el Magisteri en castellà i en valencià.
Eixercí com a mestra en les escoles de Salines, Parcent, Alfafar i en l'Escola Cossío de Valéncia. L'últim poble en el que va eixercir fon Murla, a on va compondre la lletra de l'himne del poble.
El 12 de setembre de l'any 1928 es casà en Maximilià Thous i Llorens.
Durant la Segona República Espanyola fon presidenta de l'Associació de Mestres Valencians i militant del Partit Valencianiste d'Esquerra.
Durant la guerra civil espanyola fon mestra en l'Institut d'Assistència Social "Mestre Ripoll" (antiga Beneficència) quan la Diputació va substituir el personal membre d'órdens religioses per a mestres, i va acompanyar Josep Renau dos voltes a París per a recaptar diners per a la causa republicana. Redactora de la revista Pasionaria, orgue de Dònes Antifascistes en Valéncia, de la que era directora Manolita Ballester. En finalisar el conflicte fon depurada com a mestra i en juliol de 1939 detinguda i condenada a tres anys de presó per haver pertanygut a un servici d'informació antifasciste.
Una volta lliberada, actuà d'enllaç del Socorro Rojo i vixqué de donar classes particulars i de treballar com a administrativa, fins que fon readmesa com a mestra en 1962, eixercint en Albalat dels Sorells a on, despuix, es traslladaria a Murla. Allí es jubilarà en l'any 1970.
Obra
(Secció per completar)