Gustavo Villapalos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:19 21 dec 2024 per Xavier (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Gustavo Villapalos Salas
Gustavovillapalos.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador i escritor.
Naiximent: 15 d'octubre de 1949
Lloc de naiximent: Madrit, Espanya
Defunció: 14 de juny de 2021
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Gustavo Villapalos Salas (Madrit, 15 d'octubre de 1949 - † 14 de juny de 2021). Historiador, juriste i escritor.

Biografia[editar | editar còdic]

Abans de realisar els seus estudis universitaris, estudià en els jesuïtes de Chamartín, en Madrit.

Es va llicenciar en Dret i en Geografia i Història per l'Universitat Complutense de Madrit, on també va obtindre el Doctorat en Dret, en tots els casos en honors.

Catedràtic d'Història del Dret i de les Institucions en la Facultat de Dret de l'Universitat Complutense de Madrit des de l'any 1976, en 26 anys. Director del mateix departament en el que ostentà la Càtedra des de 1981 fins a 1984, va passar a ser Decà de la Facultat des d'eixe mateix any fins a l'any 1987 per a posteriorment ser investit Magnífic Rector de l'Universitat Complutense des de 1987 fins a 1995.

Fon nomenat Conseller d'Educació, Cultura i Deports de la Comunitat de Madrit des de 1995 fins a 2001 durant el govern d'Alberto Ruiz-Gallardón (PP).

Atres càrrecs i nomenaments[editar | editar còdic]

Gustavo Villapalos fon President i Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Doctors d'Espanya en 1993. Fon membre del Consell de Redacció de l'Anuari d'Història del Dret Espanyol des de l'any 1975, també fon membre de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Llegislació des de 1977, conseller de la Caixa d'Aforros de Ronda (Màlaga), membre corresponent de l'Acadèmia Portuguesa de l'Història, president de la Fundació Laboral del Fénix Mutuo i formà part de numeroses societats internacionals d'Historiografia i d'Història del Dret, com la Goerres-Gesselschaft, d'Alemanya. Fon també President de la Fundació Universitària Espanyola i Acadèmic d'Honor de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Ha segut nomenat Doctor “Honoris causa” de les següents universitats:

  • Universitat de Lisboa
  • Universitat París XIII
  • Universitat de Bratislava
  • Universitat Carolina de Praga
  • Universitat Sant Luis (Missouri)
  • Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
  • Universitat de La Plata (Argentina)

També fon Rector Honorari de l'Universitat Complutense de Madrit.

Obres[editar | editar còdic]

  • G. Villapalos y E. San Miguel, Momentos decisivos en la Historia de España, Ed. Planeta, 2006
  • G. Villapalos y E. San Miguel, Enseñanzas de Cine, Ed. Voz de papel, Madrid, 2005
  • G. Villapalos, et alii, el destino de los embriones congelados, Ed. FUE, Madrid, 2003
  • G. Villapalos, Fernando V de Castilla, los Estados del Rey Católico, (1474-1516). Ed. El Olmedo, Valladolid, 1998
  • G. Villapalos y L. López Quintás, El libro de los valores, Ed. Planeta, Barcelona 1998
  • G. Villapalos, Justicia y Monarquía, Madrid, 1997
  • G. Villapalos, El concepto de norma fundamental, Real Academia de Doctores, Madrid, 1993
  • G. Villapalos, Los recursos en materia administrativa en Indias en los siglos XVI y XVII. Notas para su estudio. Ed. INEJ, Madrid, 1976
  • A. García Gallo y G. Villapalos, Las expositiones nominum legalium y los vocabularios jurídicos medievales, Madrid, 1974
  • G. Villapalos, Los recursos contra los actos de gobierno en la Baja Edad Media, Ed. U. Complutense, Madrid, 1974
  • G. Villapalos y J. Iturmendi Morales, Apuntes para una historiografía de Aparisi y Guijarro, Sevilla, 1973

(Sense contar colaboracions en atres publicacions i mijos, proyectes d'investigació, revistes, direccions de tesis, etc...)

Cites[editar | editar còdic]

Una lengua, en buena parte, también es literatura, éste es un hecho universalmente admitido. Lo cierto es que la gran literatura de la época de oro, siglos XIV y XV, se desarrolla en la Valencia clásica y no en otro sitio. La literatura en catalán se produjo en una época más tardía...
Desde cualquier punto de vista que se vea, Valencia tuvo una identidad sumamente profunda, consolidada, que es lo que le permitió, y a pesar de la Guerra de Sucesión que abolió el régimen foral, que existiera una conciencia de comunidad. El reino, la denominación regne, que aún se conserva, hizo conservar esa realidad propia de Valencia. [...] El término país es un galicismo, mal traducido, que en origen aplica sólo el hecho geográfico, montes, valles, ríos, pero no referido a una comunidad cultural, social, política o económica. Es falso, como el silogismo de hablamos una misma lengua, tenemos una cultura en común luego somos una misma nación. Es un silogismo forzado.
La Confederación Catalano-aragonesa no existió nunca, eso es un invento de la historiografía del siglo pasado, con Bofarull. Los Reinos de la Corona de Aragón estaban separados, con parlamento propio. Ese tipo de denominaciones, anteponer lo catalán, la confederación, a la realidad Corona de Aragón, no responden a la realidad histórica y llevan a la confusión.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gustavo_Villapalos&oldid=372549»