Gesmil

Flor de Gesmil

Gesmiler en flor

El gesmil, en castellà jazmín, és la flor del gesmiler (de l'àrap-persa iasmin) (Jasminum) que és un gènero d'arbusts de la família Oleaceae.

Particularitats[editar | editar còdic]

Conta en unes 200 espècies del vell continent. La seua implantació es dòna en Europa, Àsia, Àfrica i archipèlecs del Pacífic, sempre llimitades a regions en climes càlits.

L'espècie Jasminum officinale és autòctona de les regions mediterrànees i les seues varietats es cultiven i s'utilisen en perfumeria i jardineria.

El gesmil és una planta perenne i pot aplegar fins a 4 metros de llongitut de flors blanques acampanades i molt fragants. També pot adquirir formes arbustives i de matorral. Les seues fulles són ovalades a vegades en la punta molt allargada i de color vert molt intens.

La bellea de les seues flors fa que siga molt utilisada en jardineria, i el seu perfum és utilisat per a fer colònies. Les flors poden ser solitàries o organisades en rams, de color blanc, groc e inclús encara que menys freqüent, rosa o roig. Les que són de colors tenen una forma semblant a una estrela, en pétals més o menys arredonits i en un número que varia de 4 a 9.

Floració[editar | editar còdic]

Es registra en diferents époques de l'any, pero lo més habitual en les regions mediterrànees es que siga a partir d'agost fins novembre.

Utilisació[editar | editar còdic]

Per decoració de jardins i terraces, com a planta trepadora. Si es cultiva en un test necessita d'un diàmetro de 50-60 cm i una profunditat de 60-70 cm de profunditat. Estes plantes es cultiven principalment per les seues flors, en el jardí, com a planta d'interior o per a flor tallada. La flor dura al voltant de 24 hores i emet una forta fragància, per lo que és molt apreciada.

Exposició[editar | editar còdic]

A ple sol. Necessiten llum en abundància, sobretot si estan en l'interior; en l'exterior poden estar a ple sol o semiombra.

Algunes espècies són més resistents al fret que unes atres pero, en general, soporten mal les gelades.

Terreny[editar | editar còdic]

Creixen be en diferents tipos de sol, sempre que siguen rics i ben drenats. Necessiten recs regulars encara que també són més abundants en l'estació calorosa. És preferible que el sol siga ric en Humus, nutrit en fem orgànics en pols barrejats en 1\3 de sorra.

Plantació[editar | editar còdic]

S'efectua durant la primavera. La seua multiplicació es realisa per mig d'esqueixos llenyosos en abril, subllenyosos en agost, i per acodament en juny.