Tulipà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 17:13 12 oct 2024 per Lluísm (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Tulipà

El tulipà és un gènero de plantes en flor. És una planta herbàcea tiliàcea, té la raïl en forma de bulp, el tronc llis i una única flor gran de sis pétals en forma de copa i de diferents colors.

Conta en unes 100 espècies silvestres i moltes formes ornamentals obtingudes artificialment de diversos colors i formes.

Molt usat des de temps antics en Iran i Turquia a partir del sigle XVII els europeus (principalment els holandesos) se sentiren fascinats per les flors del tulipà dins d'un moviment comercial conegut com tulipamania.

Etimologia[editar | editar còdic]

La paraula «tulipà» prové de la paraula del turc otomà tülbend que, a la seua volta, prové del terme persa dulband. Abdós paraules signifiquen turbant i fan referència a la forma que adopta la flor quan està tancada.

Orige i distribució[editar | editar còdic]

El gènero Tulipà és originari d'Europa del Sur, Àfrica del Nort i en Àsia des d'Anatòlia i Iran fins a China i Japó. El centre de diversitat biològica està en les montanyes de Pamir e Hindu Kush i en les estepes de Kazakhstan, trobant-se distribuït per Orient Mig, Iran i Afganistan particularment, cap a la península d'Anatolia, Europa]] del Sur i nort d'Àfrica, per l'oest, i cap al noreste de China, per l'Est.

Els tulipans es varen cultivar com a plantes ornamentals des de principis del sigle XI en Anatolia. Des d'esta regió i Iran provindrien els bulps presos pel toledà Ibn Massal per al seu cultiu en Al-Àndalus, segons documenta l'obra Umda del botànic Abu-I-Jayr, datada entre els sigles XI i XII, estudiada pels investigadors Esteban Hernández Bermejo i Expiració García.​ En l'Edat Moderna, el seu cultiu es va estendre cap als països del nort d'Europa, convertint-se en la flor símbol dels Països Baixos i part inseparable del seu paisage. També té un us com a símbol nacional en Iran i Turquia.

Descripció[editar | editar còdic]

Són plantes herbàcees i bulboses. Els bulps són truncats basalment i elongats cap a l'àpiç, coberts per un corfoll usualment pilósa per dins. El talle és simple (ocasionalment ramificat) i subterràneu en la seua porció basal. Els fulls són basals i caulinars, espayades o més o menys arrosetades, llineals, aovades o lanceolades.

Les espècies d'este gènero són plantes bulboses perennes en mides que van des dels 10 als 70 cm d'alçada. Les flors grans en 6 sépals i fruits en forma de càpsula que conté moltes llavors.

Les flors són hermafrodites, empinades i es troben dispostes en número d'1 a 3 en l'extremitat dels talls florífers. El perigonio està compost de tépals lliures, subiguals, generalment amples i imbricats, de diferents colors, freqüentment en un diminut panelln de pèls blancs en l'àpiç. L'androceo està format per sis estams, en els filaments aplanats i les anteres oblongues. L'ovari és trilocular, pluriovulat. L'estil és columnar o molt curt, l'estigma és trilobat. El frut és una càpsula pluriseminada. Les llavors solen ser planes, subdeltoidees.

Utilisació[editar | editar còdic]

El tulipà es cultiva en dos objectius principals: la producció de flor tallada com a flor ornamental i la de bulps secs. Estos últims es destinen, a la seua volta, a satisfer la demanda de bulps per a parcs, jardins i us en l'hogar i, per un atre costat, per a proveir els bulps necessaris per a la producció de flor tallada. El comerç internacional de flor tallada té un valor global aproximat d'uns 11.000 millons d'euros, lo que dona idea de la magnitut de l'importància econòmica d'esta activitat.

El principal país productor de bulps de tulipà són els Països Baixos, país que concentra el 87 % de l'àrea mundial, la qual és d'aproximadament 12.000 hectàrees. Els bulps d'esta espècie es produïxen significativament en atres 14 països, encapçalats per Japó, França i Polònia. La majoria d'estos països utilisa els bulps obtinguts per a la seua pròpia producció de flor tallada o per a abastir el seu mercat minoriste de bulps secs. Els Països Baixos, no obstant, aparte de ser el principal productor internacional de bulps, és l'excepció a esta generalisació. De fet, produïx aproximadament 4.000 millons de bulps anualment, dels quals el 53 % s'usen en el mercat de flor tallada i els restants s'utilisen en el mercat de bulpos secs. Dels bulps destinats al mercat de flor tallada, els Països Baixos utilisen el 57 % per a satisfer el seu mercat intern i el restant ho exporta a varis països, dins i fòra de l'Unió Europea.

Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]

Diferents tipos de tulipans:

Referències[editar | editar còdic]

  • Etimologia del tulipán
  • Marasek, Agnieszka; Hitoshi Mizuochi y Keiichi Okazaki. 2006. «The origin of Darwin hybrid tulips analyzed by flow cytometry, karyotype analyses and genomic in situ hybridization.» Euphytica 151, 3: 245-254
  • Phillips, R. & Rix, M. 1989. Bulbs. Pan Books Ltd
  • Straathof, T. P. & Wim Eikelboom, D. G. 2001. Tulip breeding. Wageningen, Países Bajos
  • Tropicos.org. Tulipán
  • Van Raamsdonk, L. W. D. & T. de Vries. 1995. «Species relationships and taxonomy in Tulipa subg. Tulipa (Liliaceae).» Plant Systematics and Evolution 195, Numbers 1-2: 1615-1629
  • Xinqi, Chen & Helen V. Morda. 2000. «TULIPA Linnaeus.» Flora of China 24: 123-126

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Dash, Mike (1999). Tulipomania: The Story of the World's Most Coveted Flower and the Extraordinary Passions It Aroused (en inglés). Londres: Weidenfeld & Nicolson. ISBN 0-575-06723-3
  • Dimitri, M. (1987). Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. vol. I: Descripción de plantas cultivadas. Buenos Aires: Editorial ACME S.A.C.I
  • Hartmann, H.; Kester, D. (1987). Propagación de plantas, principios y prácticas. México: Compañía Editorial Continental S.A. ISBN 968-26-0789-2
  • Hessayon, D. G. (1999). The bulb expert (en inglés). Londres: Transworld Publishers Ltd. ISBN 0-903505-42-8
  • Rossi, Rossella (1989). Guía de bulbos. Barcelona: Ed. Grijalbo. ISBN 84-253-2165-4

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons