Rafalell i Vistabella
Mauella, Tauladella i Rafalell i Vistabella són un conjunt de pedanies i partides rurals de la ciutat de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort i pertanyents al districte dels Poblats del Nort.
A efectes administratius es consideren un únic conjunt, en centre en el núcleu de Mauella.
L'enclavament de Rafalell-Vistabella està pràcticament despoblat, a excepció d'alguns masos i alqueries. És l'únic núcleu dels Poblats del Nort en front marí, uns 800 m de plaja, i tot el terreny està ocupat per horta, a excepció d'una franja de marjals d'uns 800 m. , paralela a la costa.
L'horta està regada per les aigües de la Real Séquia de Moncada. Rafalell i Vistabella varen conformar, junt en la Pobla de Farnals, un chicotet señorio.
Geografia[editar | editar còdic]
El territori està travessat de nort a sur per l'autovia V-21, que conta en una eixida en el llímit sur de l'enclavament. Rafalell i Vistabella, estan molt pròxims a Mauella i Tauladella i són una marjal pràcticament despoblada i que dona a la plaja de La Pobla de Farnals. És un parage en una fauna i flora d'una gran riquea.
Marjal de Rafalell i Vistabella[editar | editar còdic]
El marjal de Rafalell i Vistabella (de 102,92 ha extensió) és un dels últims marjals que s'estenien al nort del riu Turia des d'Alboraya a Sagunt, el qual es nutrix d'aigües subterrànees i de restants de rec. Sobre la vegetació del marjal, cal destacar que este està dominat per carrisals i juncals, els quals servixen de refugi a vàries espècies d'aus, aixina com també alguns vestigis de vegetació dunar sobre dunes semifijes i de vegetació de saladar, en espècies com el limonio fi (Limonium angustebracteatum) o la salicornia (Arthrocnemum fruticosum). En el marjal hi ha algunes séquies i chicotets estanys en vegetació subaquàtica, com la llengua d'oca (Potamogeton nodosus) o el mechó d'aigua (Potamogeton pectinatus). Els peixos en presència en el marjal són l'anguila (Anguilla anguilla), la lubina (Dicentrarchus labrax), el múgil (Mugil cephalus) i el pejerrey (Atherina boyeri), encara que existixen hàbitats apropiats per a la reintroducció d'espècies endèmiques valencianes com el samaruc (Valéncia hispanica), el fartet (Aphanius iberus), la colmilleja (Cobitis taenia) o la gambita de séquia (Palaemonetes zariqueyii).
Demografia[editar | editar còdic]
| Evolució demogràfica de Mauella, Tauladella, Rafalell i Vistabella | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1991 | 1996 | 2001 | 2013 | 2015 | 2018 | 2020 | 2022 | 2023 | |||||||||||
| 69 | 73 | 65 | 56 | 52 | 48 | 50 | 57 | 56 | |||||||||||
Cites[editar | editar còdic]
En el Diccionari de Madoz (1845-1850) apareix la sigüent descripció sobre Rafalell i Vistabella:
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Valéncia
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- Ajuntament de Valéncia. Població de Mauella
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rafalell i Vistabella.