Castell de Cullera
El Castell de Cullera és un conjunt d'arquitectura militar musulmana del sigle X que es troba en una zona montanyosa de la localitat valenciana de Cullera. L'edificació es troba en la Montanya dels Rabosots o de les Raboses, controlant el llitoral de Cullera i la desembocadura del Xúquer.
El castell, junt en els restants de muralles i torrellons que l'envolten, formen un be d'interés cultural en número 46.21.105-015 i anotació ministerial R-I-51-0004867 de 27 d'abril de 1983.
Des de l'any 1997 alberga el Museu Municipal d'Història i Arqueologia de Cullera.
Història
L'edifici es va alçar en el sigle X, en época califal. Al començament del sigle XI va passar a formar part de les defenses de la Taifa de Valéncia.
En el Cantar de mio Cid apareix esta localitat i el seu castell:
Segons el Cantar, Cullera fon saquejada pel Cid en la seua campanya de desgast per a debilitar Valéncia. Despuix de la batalla de Sagunt, el Cid es va dedicar a saquejar diversos punts de la taifa valenciana, en atacs ràpits que llançaven de nit, com Cullera, Xàtiva i Dénia. Despuix de conquistar Valéncia, el rei almorávit Yussuf va creuar l'Estret en 50.000 hòmens per a recuperar la ciutat, pero fon derrotat pel Cid en batalla campal i va acabar refugiant-se en Cullera per a salvar la vida.
En l'any 1239 va passar a mans cristianes, esta volta pel rei Jaume I. Durant la Guerra dels Dos Peres fon pres pels castellans i recuperat pels aragonesos. Serví de defensa contra els pirates barberescs durant el sigle XVI. En el sigle XIX va tornar a tindre importància militar durant la Guerra de l'Independència i les Guerres Carlistes. Durant estes últimes es va modificar la Torre Major, demolint la seua estància envoltada per a formar una plataforma per a fusilers.
Entre 1891 i 1897 es va construir el santuari de La nostra Senyora del Castell, obra de l'arquitecte José María Belda. Esta edificació va supondre la supressió de l'albacara vella.
El castell ha segut restaurat recentment concloent en la musealisació de la Torre Major.
Descripció
En el moment del seu completament, cap al sigle XIV, constava d'un primer recint amurallat, l'albacara vella, dins de la qual es trobava el castell, dotat de torrellons de flanquege i una torre principal de 10 metros d'altura. L'albacara nova, rodejada en una muralla i cinc torres, es troba a un nivell un poc inferior.
(Secció per completar)