Illes Columbretes
Les illes Columbretes són un conjunt de quatre grups de islas volcàniques que sumades posseïxen 0,19 icm situades a 30 millas (48.2 Km) a l'est del Cap d'Orpesa, integrades en el terme municipal de Castelló de la Plana, en la província de Castelló (Espanya).
Els grups d'illes són: la Illot Gran, La Ferrera, La Foradada i el Carallot. Ademés, existixen en el archipèlec numerosos esculls i baixos.
Al mateix temps, les Illes Columbretes constituïxen un destí de primer orde per als aficionats al submarinisme de tot el món, a causa de la transparència de les seues aigües, a la bellea dels seus fons i a la gran varietat i quantitat d'espècies animals i vegetals que alberga.
Geografia
Estan assentades sobre fons de 80 metros de profunditat i conseguixen una cobertura de tres milles marines, representant un dels chicotets archipèlecs en major interés ecològic del mar Mediterràneu.
La illa més gran, coneguda com la "Illot Gran" o "l'illa Grossa", té un perfil en forma d'arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. El Carallot, en els seus 32 metros d'altura, representa les restes de la ximenera central d'un volcà.
L'illa Grossa conta en un far, que situat en un turó de 67 metros d'altitut, conforma el punt més elevat de l'arxipèleg.
Història
El nom de les illes ve dels primers navegants grecs i romans que les van incloure en les seues cartes de navegació. Inicialment se'ls va donar el nom de Ophiusa o Colubraria, a causa de les moltes serps que allí es trobaven. Durant sigles, van ser domicili i refugi de piratas'i contrabandistes.
En el sigle XIX es va incendiar l'illa Illot Gran per a acabar en les serps, i es va instalar un far que va mantindre una població de farolers fins a 1975, any en que el far es va automatisar. Des de llavors, les illes estan habitades tan sols per personal pertanyent als servicis de vigilància establits per la Generalitat Valenciana en 1987.
Fins que van ser protegides, constituïen un camp de tir de l'aviació i de la marina, fet que va produir el deteriorament de molts dels esculls que les formen. A açò es van unir les visites incontrolades i la peixca furtiva.
Flora i fauna
En l'illa Grossa trobem restes d'espècies vegetals pròpies de la conca Mediterranea com palmiteras, llentiscle, i zarza morisca, (que anteriorment cobrien tot l'illot). En les zones més pròximes al mar també trobem fenoll marí i carlota marina, mentres que en les parts més altes abunda el matoll de sosa fina i la alfals arbori junt en espècies endèmiques.
Per la seua banda, aus marines com el falcó d'Eleonor, la gavina d'Audouin, la baldriga cendrosa, o el cormorà moñudo, nien en l'illes, i és important l'existència de la subespècie endèmica de la sargantana ibèrica(Podarcis hispanica atrata), mentres que en l'interior de les aigües podem trobar-nos en les espècies de les algues laminària o el coral roig.
Reserva natural
- Artícul principal → reserva natural de les Illes Columbretes.
En l'actualitat l'arxipèleg és part d'una reserva natural que acull algunes espècies en perill d'extinció, com el halcón d'Eleonor i la gavina d'Audouin (o gavina corsa) i els seus fons són una Reserva de Peixca de gran importància que contribuïx a la regeneració de numeroses espècies pesqueres de la zona, com la langosta.
La reserva natural de les Illes Columbrets té una extensió emergida de 19 ha i sumergida de 5.543 hi ha. La situació geogràfica és 39é55'N,0é40'E.