Espectre polític

Se diu espectre polític a l'ordenament visual de grups o organisacions polítiques d'acort en certs eixos conceptuals. Este tipo d'ordenament està condicionat per les situacions històriques, socials i el sistema de partits d'una societat.

Existixen diversos tipos d'espectres polítics, segons l'eix conceptual que s'adopte. Un dels més coneguts és l'eix esquerra-dreta. Una atra variant és seguir l'eix dependència-sobirania nacional, sobretot en térmens econòmics, segons els majors o menors graus d'autonomia proposts per als estats nacionals. Unes atres variants seguixen eixos com a conservadurisme-canvi, el grau de seguiment de les expectatives populars (relacionat en els conceptes de populisme i governabilitat) o l'ubicació sobre determinats principis religiosos.

Originalment la ciència política europea va considerar un espectre polític unidimensional, a partir de l'eix exclusiu esquerra-dreta. Modernament molts països, regions i organisacions han mostrat espectres polítics més complexos, que prenen en conte diversos eixos i dimensions, que no poden ser encasellats en un sol punt de cap dels espectres polítics.

Diferents espectres polítics[editar | editar còdic]

El punt de partida per a determinar l'espectre polític és assumir que les opinions dels ciutadans sobre diferents assunts mostren una correlació notable, o que hi ha un assunt essencial que subsumix o domina als demés. Per a que existixca un espectre polític deu existir una gama de valors i creències. Els sistemes polítics en els que la major part de la població queda clarament dins d'un grup o un atre, sense ningú entre mig, com en la major part dels conflictes de tipo nacionaliste, no es poden descriure be per mig d'un espectre polític.

Originalment l'espectre polític es va considerar com a unidimensional (esquerra-dreta), i de fet en molts països el principal eix de variació s'alinea en les diferències típiques entre esquerra política i dreta política. No obstant, en molts països i regions l'espectre polític pot ser bidimensional o tridimensional, ya que poden existir atres qüestions altament independents de l'alineament dreta-esquerra que configuren les preferències polítiques:

En un país islàmic modern, per eixemple, l'espectre polític se pot establir a lo llarc de la llínea de pensament respecte al paper del clero en el govern. Aquells que creuen que els religiosos deuen tindre la capacitat d'aplicar la llei islàmica en un costat i aquells que defenen una societat llaica en el contrari, en moderats de varis nivells entre abdós.

En Taiwan, l'espectre polític el definixen la possible reunificació de China i la consecució de la plena independència taiwanesa.

En nacions someses a dominació colonial o neocolonial poden existir ademés d'alliniament d'esquerra-dreta, posicionaments relacionats en la postura davant d'eixa dominació, identificats segons un eix freqüentment denominat "nacional-antinacional". Les forces que adopten una postura de rebuig o lluita contra el colonialisme, solen utilisar denominacions com a "nacional", "antiimperialista" o "de lliberació nacional". Este espectre és molt freqüent en Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica. En el cas de la República Argentina, el politòlec canadenc expert en Argentina, Pierre Ostiguy, planteja l'existència d'un esquema bidimensional, on, ademés d'esquerra i dreta existix un eix vertical diferenciat entre el "alt" i el "baix", de *caracter sociocultural.

En territoris autònoms a on viuen persones de diferents nacionalitats o ètnies, poden existir ademés de posicionaments de tipo esquerra-dreta, posicionaments de tipo nacionaliste-no nacionaliste donant lloc a espectres polítics clarament bidimensionals (tal és el cas de Catalunya o el País vasc a on existixen partits de quatre opcions bàsiques: nacionaliste d'esquerra, nacionalista de dreta, no-nacionalista d'esquerra i no-nacionalista de dreta; o els països llatinoamericans ).