Josep Martínes Peres
| Josep Martínes Peres | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Filòlec. | ||
| Naiximent: | 1963 | ||
| Lloc de naiximent: | Benimantell, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Josep Martínes Peres (Benimantell, 1963) és un filòlec valencià d'ideologia pancatalanista. És acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), membre numerari 263 de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i president de la Comissió de Lexicografia de l'IEC.
Biografia[editar | editar còdic]
Josep Martínes naixqué en la població valenciana de Benimantell, en la comarca de la Marina Baixa, en l'any 1963.
Realisà estudis de Magisteri, que es va llicenciar en 1984. Dos anys més tart es va llicenciar en filologia catalana en la màxima calificació, disciplina a la que dedicarà la seua llabor investigadora futura. Ha estudiat el màster de Toponímia de l'Universitat de Valéncia (1991) i es va doctorar en Filologia Catalana en l'any 1997.
Actualment és catedràtic universitari en l'Universitat d'Alacant. És membre de la Secció Filològica de l'IEC des del 13 de juny de 2006, en l'especialitat de lexicografia i fon elegit acadèmic de l'AVL el 5 de juliol de l'any 2016, incorporant-se en la secció de Terminologia i Llenguages Específics. Actualment forma part com a vocal de la secció d'Onomàstica i és secretari de la secció de Lexicografia de l'Acadèmia.
Pertany a diverses associacions com l'Associació Hispànica de Lliteratura Medieval, l'Associació Internacional de Llengua i Lliteratura Catalanes i l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), del que ha format part de la Junta de Govern, com a tesorer i com a secretari, entre els anys 1997 i 2003.
Ha dirigit un total de 9 tesis doctorals.
Els seus àmbits d'estudi són l'estudi de la llingüística sincrònica, en especial atenció a l'estudi de la semàntica i la llingüística cognitiva; pero també estudia temes de lexicografia i sintaxis històriques, terminologia i toponímia, aixina com material pedagògic. Actualment es troba realisant una tasca investigadora sobre la gramàtica del català en l'época moderna (1601-1834).