Navia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 19:15 2 maig 2024 per Reval (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

Navia és un deesa precéltica d'orige indoeuropeu. Es discutix el seu orige i pertinença a algun grup ètnic (cultura campaniforme, cultura dels camps d'urnes o cultura de la Tène). De gènero femení, se la sol considerar una deesa de la fecunditat. S'han trobat ofrenes d'espases en el seu honor en els caixers dels rius europeus. Es desconeixen més senyes de la seua figura, procedència, a quin grup de deus pertanyia, tipo de rituals o cicle de mits associat a ella.

El seu nom es troba per tot el noroest de la península ibèrica en el nom de Nauia (al nort del riu Miño) o la seua variant Nabia (en el sur) en una vintena d'epígrafs documentant el seu cult en un àrea que inclou a Galaics, Lusitaos i Astures. Els dedicantes són sobretot indígenes, com reflectix la seua antroponimia i com succeïx en el restant de les divinitats de la zona.

L'interpretació majoritària defén un caràcter aquàtic per a Navia (aixina Blázquez, Coelho, Ferreira da Silva i uns atres). *eite de Vasconcelos ya va relacionar a esta deesa en els santuaris aquàtics i en el sánscrit navya, “curs d'aigua”.

Referències[editar | editar còdic]

  • Blanca M. Prósper. El nombre de la diosa lusitana Nabia y el problema del betacismo en las lenguas indígenas del Occidente Peninsular"
  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
  • Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89