Marieta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 12:49 13 abr 2024 per Jose2 (Discussió | contribucions) (→‎Descripció)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Marieta

Una marieta o gallineta, (en castellà, mariquita, vaquita de San Antonio o catarina) és un insecte catalogat com Coccinellidae, són una família d'insectes coleòpters de la superfamília Cucujoidea. Les marietes són insectes beneficiosos per al camp.

Descripció[editar | editar còdic]

Marieta de color groc

Tenen el cos redonejat i en freqüència en coloracions lluentes, la coloració presenta alta variabilitat intraespecífica, controlada per canvis en un sol gen.

Alimentació[editar | editar còdic]

Moltes espècies s'alimenten de polls o pulgons, per lo que contribuïxen a controlar estes plagues.

Classes[editar | editar còdic]

La majoria de les espècies de coccinèlits són depredadors carnívors que s'alimenten d'insectes com cochinilles, pulgons o filoxera. Atres espècies consumixen matèria no animal, com a plantes i foncs.

Reproducció[editar | editar còdic]

Larves eixint dels ous

Es reproduïxen en primavera i estiu en regions templades i durant l'estació humida en regions tropicals. Moltes espècies depredadores posen els seus ous prop de colónies d'assuts, proporcionant a les seues larves una font d'aliment. Com la majoria dels insectes, desenrollen de larva a bua i a adult. Les espècies templades hivernen i pausen durant l'hivern; les tropicals estan inactives durant l'estació seca. Els coccinèlits migren entre els llocs de latència i de reproducció.

Insecte beneficiós[editar | editar còdic]

Marieta menjant un pulgó

Les espècies que depreden plagues agrícoles es consideren insectes beneficiosos. Vàries espècies han segut introduïdes fòra de la seua àrea de distribució com a agents de control biològic de plagues, en diversos graus d'èxit.

Espècies invasores[editar | editar còdic]

Algunes espècies són plagues en sí mateixes i ataquen els cultius agrícoles, o poden infestar les llars, sobretot en hivern. Espècies invasores com la Harmonia axyridis poden supondre una amenaça ecològica per a les espècies autòctones de coccinèlits.

Amenaces[editar | editar còdic]

Atres amenaces per als coccinèlits són el canvi climàtic i la destrucció de l'hàbitat.

Insecte popular[editar | editar còdic]

Estos insectes han eixercitat papers en el folclore, la religió i la poesia, i són especialment populars en les cançons infantils.

Denominacions[editar | editar còdic]

La marieta rep diferents noms depenent dels paísos (Catarina en Mèxic, Chinita en Chile o Vaquita de San Antonio en Argentina, per eixemple) o en els diferents territoris d'Espanya (Marigorringo en el País Vasc, Maruxiña en Galícia o Sanantonito o Sarantontón en les Illes Canàries, per eixemple).

Referències[editar | editar còdic]

  • Judy Allen & Tudor Humphries (2000). Are You A Ladybug?, Kingfisher, p. 30
  • Revista Natura nº 14, mayo de 1984
  • Wainwright, Martin (17 de mayo de 2006). «The great drought». The Guardian (London)

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Arnett, R. H. Jr. (2000) Segunda edición. American insects. CRC Press, Boca Raton, Londres, New York, Washington, D. C. ISBN 0-8493-0212-9
  • Borror, D. J., DeLong, D. M., Triplehorn, C. A.(1976) cuarta edición. An introduction to the study of insects. Holt, Rinehart and Winston. New York, Chicago. ISBN 0-03-088406-3
  • Cibrián, T. D., (2017). Fundamentos de Entomología Forestal . Universidad Autónoma de Chapingo. 260-262
  • Hodek, I.; Honěk, A. (1996). Ecology of Coccinellidae (Series Entomologica, 54). Springer. ISBN 978-0792341772
  • Hodek, I; Honěk, A; Van Emden, H. F., eds. (2012). Ecology and Behaviour of the Ladybird Beetles (Coccinellidae). John Wiley & Sons. ISBN 978-1-118-22321-5. OCLC 792685088
  • McGavin, George C. (2000). "Insectos, arañas y otros artrópodos terrestres". Ediciones Omega S. L., Barcelona. ISBN 84-282-1201-5
  • Majerus, M (2016). Roy, H. E.; Brown, P. M. J., eds. A Natural History of Ladybird Beetles. Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-11607-8

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons