Idioma gaèlic escocés
| Gaèlic escocés Gàidhlig | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: |  Escòcia
|
| Regió: | Gran Bretanya |
| Parlants: | 58.652 |
| Rànquing: | No està entre els cent primers |
| Família: | Indoeuropea |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: |  Escòcia
|
| Regulat per: | Bòrd na Gàidhlig |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | gd |
| ISO 639-2 | gla |
| ISO/FDIS 639-3 | gla |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El gaèlic escocés (Gàidhlig) és una llengua indoeuropea de la rama celta, membre de les llengües goidèliques, que arribà a Escòcia al voltant del sigle V, quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'Irlanda s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat de l'irlandés antic que va sustituir a l'antiga llengua dels pictes parlada en la zona fins a eixe moment. D'ahi la seua similitut en el gaèlic parlat en Irlanda i l'Illa de Man.
Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions vikingues anirien relegant cada volta més el idioma, fins que alrededor de l'any 1500, durant el reinat de Jacobo IV, se crearen en les illes Hèbrides les corts locals i les escoles de barts, que foren cuna del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i el idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'Escòcia.
Encara que manco del 1% de la població escocesa -d'un total de 5,1 millons- parlen este idioma- per als que el parlen, n'hi han varis periòdics i programes de ràdio disponibles. El 21 d'abril de l'any 2005 s'aprovà en el Parlament d'Escòcia la llei que convertix al gaèlic escocés en una de les llengües oficials d'Escòcia, junt al anglés. Se nomena sempre gaèlic escocés i no gaèlic (per a diferenciar-lo del irlandés i el manés) o escocés (per a no confondre-ho en l'escocés o en el dialecte escocés de l'anglés).
Classificació
El gaèlic escocés és una llengua indoeuropea que pertany a la branca goidèlica de les llengües cèltiques insulars, dins de la família de les llengües cèltiques. A part de la nomenclatura gaèlic escocés, esta llengua també es coneix, en el món anglosaxó, pel valor metonímic de gaèlic, i l'irlandés (en anglés, Irish) és la nomenclatura pròpia del gaèlic irlandés. Al territori escocés, d'atra banda, el nom de la llengua es pronuncia [ˈgaːlikʲ], i fora d'Escòcia pren la fonètica de [ˈɡeɪlɨk].
El gaèlic escocés no s'ha de confondre en l'scots, que es referix a la varietat llingüística anglesa de la qual forma part l'anglés parlat a les Terres Baixes escoceses (en anglés, Lowlands; en gaèlic escocés, Ghalldachd). Abans del sigle XV, la parla anglesa de les Terres Baixes es coneixia com a Inglis (actualment, i en anglés, English), mentres que el gaèlic escocés rebia el nom de Scottis (actualment, i en anglés, Scottish). Tanmateix, a partir del sigle XV va prendre volada la forma Erse (en anglès, Irish 'irlandés') per referir-se al gaèlic escocés, i l'scots va rebre el nom de Scottis.[1] Actualment, el gaèlic escocés és una llengua diferent que el gaèlic irlandés, de manera que la forma Erse s'ha deixat d'utilisar per referir-se a la llengua cèltica d'Escòcia.
Referències
- ↑ McArthur, Tom (1994). Companion to the Oxford English Dictionary. Oxford: Oxford University Press
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma gaèlic escocés.
Llengües del Regne Unit .svg){kind=small}
|
|---|
| Anglés · Galés · Gaèlic escocés · Escocés (Germànica) · Còrnic · Irlandés · Idioma manés |
| Llengües celtes |
|---|
| G. Escocés · G. Manés · Galés · Irlandés · Bretó · Còrnic |