Matilde Salvador
| Matilde Salvador i Segarra | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Compositora i pintora | ||
| Naiximent: | 23 de març de 1918 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Espanya | ||
| Defunció: | 5 d'octubre de 2007 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Espanya | ||
Matilde Salvador i Segarra (Castelló de la Plana, 23 de març de 1918 - † Valéncia, 5 d'octubre de 2007) fon una compositora i pintora valenciana d'ideologia pancatalanista. Destacà pel seu ferm compromís en la llengua i cultura catalanes.
Biografia
Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Va estudiar en el seu pare, la seua tia Joaquina Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor Vicente Asencio (1908-1979), que més tart seria el seu espós.
Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de Bernat Artola Tomás, Xavier Casp, Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.
Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets El segoviano esquivo (1953) i El sortilegio de la luna (1954). També és autora de les òperes La filla del Rei Barbut (1943), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el Tombatossals de Josep Pasqual Tirado, i Vinatea, que recrea un episodi de la Crònica de Pere el Cerimoniós, en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena va tindre lloc l'any 1974.
Va compondre també música religiosa com la Missa de Lledó, en honor a la Mare de Deu del Lledó, patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la Missa de Perot, aixina com la cantata Les Hores.
Va desenrollar una relació afectiva especial en la cultura de l'Alguer (en l'illa de Sardenya) havent dedicat diverses obres a esta ciutat sarda, segons el pancatalanisme, de parla catalana.
Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de Manuel de Falla, és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influencia que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera La filla del Rei Barbut. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va tindre la seua llínea personal.
També va destacar com a pintora, treballant un estil naive molt personal.
L'Ajuntament de Castelló nomenà a Matilde Salvador filla predilecta. Les universitats de Valéncia i de Castelló li concediren la Medalla d'Or. La Generalitat Valenciana la distinguí al Mèrit Cultural i la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.
Notícies en prensa
- (Levante-EMV, Dijous, 30 de juny de 2005)
- (A on tu vas sona Castelló... Alberto Fabra. Alcalde de Castelló. Mediterráneo, Dissabte, 6 d'octubre de 2007)
- (Seres humanos de Castellón, per Salvador Bellés. Mediterráneo, Dissabte, 6 d'octubre de 2007)
- (Levante-EMV, 15.10.2007)
- (Las Provincias, 22.4.2009)
- (YaCastellón.com, 25.4.2009)
Vore també
Referències
- Diario Mediterráneo de Castellón, 9 de marzo de 2004. Declaraciones con ocasión de la entrega de la distinción como Mujer del Año de Castellón
- Meléndez-Haddad, Pablo (18 de marzo de 2023). «‘Alexina B.’, orgullo lírico e intersexual en el Liceu». elperiodico
- Ródenas Simón, Queta. «Itinerari Dones Immortals»
Bibliografia
- Bernardo Adam Ferrero Músicos Valencianos. Ed. Proip, S.A. 1988. Valencia. ISBN 84-87179-00-2
- Diversos Autors Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0
- Diversos Autors Matilde Salvador. Editorial SAÓ, 2000. Valéncia. ISBN 84-88513-44-5
- Ferran Navarro i Soriano: Matilde Salvador: Obres per a dolçaina. Editorial DENES. Paiporta (Valéncia) 2018. ISBN: 978-84-16473-38-0
- Solbes, Rosa. Matilde Salvador. Converses amb una compositora apassionada. Tàndem Edicions. 2007. Valéncia. ISBN 978-84-8131-641-4
- Torres i Rexach, Aina. Dones rebels: històries contra el silenci. Sembra Llibres, 2019. ISBN 9788416698295