¡ Encara diuen que el peix és car !
¡ Encara diuen que el peix és car ! és una coneguda obra del pintor postimpressioniste valencià Joaquín Sorolla. Data de l'any 1894, està eixecutat a l'oli sobre llenç i medix 151,5 centímetros d'alt per 204 cm d'ample.
És una obra que s'enquadra dins de la primera etapa de la producció del pintor i pot incloure's en el gènero denominat realisme social. Va obtindre una Medalla de Primera Classe en l'Exposició Nacional de Belles arts celebrada en l'any 1895. Eixe mateix any va ser adquirida per l'estat espanyol.
Descripció[editar | editar còdic]
El títul del quadro procedix de la novela Flor de Maig escrita per Vicente Blasco Ibáñez que es desenrolla en les plages del barri del Cabanyal en Valéncia. En un dels passages, mor en la mar un peixcador nomenat Pascualet i la seua tia es llamenta de lo succeït mentres exclama: «¡ Que vingueren allí totes les raboses que regatejaven en comprar en la peixcateria! ¿Encara els semblava car el peix? ¡A dur devia costar la lliura...!»
L'escena que es representa mostra a dos peixcadors mentres atenen a un tercer que ha sofrit un accident; este es troba en el tors nuet i del seu coll pen una medalla, que provablement correspon a la Verge del Carmen, protectora dels hòmens de la mar. Al voltant dels personages poden observar-se diversos objectes habituals en l'interior de les embarcacions: un candil, un tonell per a l'aigua dolça, cordes i varis peixos.
S'expon en el Museu del Prado de Madrit.