Idioma Urdu
| Urdu اردو | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Pakistan i Índia |
| Regió: | Subcontinent indi |
Parlants:
|
104 millons
|
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropea Indo-irani |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Pakistan, Jammu i Cachemira, Uttar i Pradesh (Índia) |
| Regulat per: | No està regulat |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El urdu és la llengua parlà fonamentalment en Pakistan i Índia. En Pakistan està considerà la llengua nacional, mentres que en la Índia és u dels 24 idiomes oficials en el país.
A pesar de la seua condició de llengua nacional de Pakistan, tan sols uns deu millons de persones en eixe país (un 8% de la població) heu parlen com a llengua materna. Este chicotet percentage heu formen els dits "mohajir" ("emigrants" en urdu), l'èlit social i econòmica de Pakistan que procedix dels refugiats musulmans que fugiren del nort de l'Índia després la partició de l'antiga Índia britànica en 1947, quan sorgiren els dos estats independents d'Índia i Pakistan.
Com a llengua parlà, el urdu és pràcticament indistinguible del hindi, llengua nacional de Índia. La diferència entre abdós llengües radica en que el urdu és utilisat com a llengua escrita per parlants musulmans i s'escriu en una forma llaugerament adaptà del alfabet persa, variant al mateix temps del alfabet àrap. El hindi, pel contrari, s'escriu en el alfabet devànagari, originalment empleat per a l'sànscrit, i és utilisat pels parlants hindus. Encara que el idioma coloquial es pràcticament el mateixa, la norma culta del urdu fa us de numerosos térmens d'orige àrap i persa, mentres que el hindi, recurrix a estils formals, al sànscrit com font de vocabulari cult. A la forma parlada comú de l'urdu i l'hindi se li denomina a sovint hindustaní.
Història
L'urdu té el seu orige en la ciutat de Delhi. Després la conquista mongola de la Índia, el dialecte índic parlat en esta ciutat va rebre numeroses influències perses, turques pashto i àraps degudes als conquistadors musulmans. Encara que estos utilisaven el persa com a llengua oficial, la llengua popular seguiria sent índica encara que en abundant lèxic d'orige persa. Aixina, el creiximent de la ciutat de Delhi donà lloc a una nova "lingua franca", utilisada en gran part del nort de l'Índia, que en el sigle XVII seria coneguda com zaban-e-urdu-e-mualla. Esta expressió persa que significa "llengua dels campaments i de la cort" acabaria abrevià simplement com "urdu" ("campament").
Les primeres manifestacions lliteràries de l'urdu escomençaren en el sigle XVII. El urdu, escrit en alfabet persa, es convertiria en el mig de expressió dels poetes musulmans del nort de l'Índia. A la forma de urdu utilisà en la poesia d'esta época se la denomina rekhti i el seu màxim exponent fon el poeta Vali Dakkani. U dels principals centres de activitat lliterària en urdu ha segut tradicionalment la ciutat de Lucknow, a on encara predomina el us escrit de l'urdu sobre l'hindi.
El terme "udu" s'utilisà com a sinònim de "hindustaní" en la época de l'Índia britànica per a referir-se també a la llengua parlà. En tot i això, les sempre complexes relacions entre religió, llengua i societat en l'Índia portarien al us de una forma escrita en alfabet devanagari, propi del sànscrit, com alternativa a la forma escrita en alfabet persa. Esta divisió en la forma escrita el llenguage, que ha resultat en el desenroll de dos normes cultes, hindi i urdu, s'accentuaria en la partició de l'Índia en 1947, quan sorgiren els estats independents d'Índia i Pakistan. Des de llavors, el terme "urdu" s'utilisa exclusivament pera referir-se a la norma culta del idioma que utilisa el alfabet persa. Des de la partició, l'urdu utilisat en Pakistan ha incrementat considerablement l'us de térmens de orige àrap mentres que en l'Índia molts parlants d'hindi eviten conscientment l'us de paraules d'orige persa i àrap en la llengua escrita, favorint un estil en numerosos neologismes presos del sànscrit. Esta tendència ha accentuat la divisió de les formes escrites de l'urdu i l'hindi, encara que l'idioma parlat seguix sent essencialment el mateix.
Dialectes
L'urdu es subdividix habitualment en quatre dialectes: l'urdu vernàcul modern, el dakhini, el pinjari i el rekhta. L'urdu vernàcul modern es el llenguage utilisat en els centres urbans com Delhi, Lucknow i Lahore, el dakhini (també conegut com dakani, deccani, desia o mirgan) es parla en el estat indi de Maharashtra i en les rodalies de la ciutat índia de Hyderabad. Esta variant dialectal ampra un número menor de vocables d'orige persa i àrap que el urud estàndar. En quant al rekhta, esta és la forma d'urdu utilisada com a mig lliterari en la poesia en urdu, i se sol considerar un dialecte a part.
Vore també
- Idioma hindi
- Pakistan
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Urdu de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.