Idioma serbocroata

Serbocroata Srpskohrvatski / Српскохрватски
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:	Sèrbia, Croàcia, Montenegro i Bòsnia i Herzegovina
Regió:	Balcans
Parlants:	21 millons
Rànquing:	44
Família:	Indoeuropea   Eslau     Meridional      Serbocorata
estatus oficial
Llengua oficial de:	En cap de país com tal, alli a on és oficial ho és per mig del nom del seu dialecte.
Regulat per:	No està regulat
còdics de la llengua
ISO 639-1	sh
ISO 639-2	scr, scc
ISO/FDIS 639-3	hbs
SIL
vore també: llengua

El serbocroata o croatoserbi (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües de l'eslau meridional, parlats en la península dels Balcans, en especial en els països de Sèrbia, Montenegro, Croàcia i Bòsnia i Herzegovina. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del sigle XX per a referir-se a l'idioma comú de croates i serbis.

Fon una de les llengües oficials (junt a l'eslové i el macedoni) de l'antiga federació de Yugoslàvia. Dita denominació s'usà des de l'any 1921 fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.

La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, per l'us del pronom interrogatiu sto ("qué"), que s'usa en la zona est de Bòsnia i en l'oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el jakkavski (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).

En la separació de Yugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma serbocroata.