Jnum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:23 6 maig 2023 per Lluísm (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Jnum '''Jnum''', ''El que modela'', va ser un deu creador en la mitologia egipcíaca. El seu nom egipc…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Representació de Jnum

Jnum, El que modela, va ser un deu creador en la mitologia egipcíaca. El seu nom egipcíac és Jnum, el seu nom grec és Jnoumis o Cnoufis i el seu nom nubio és Deduen. Atres noms pels que és conegut són Janum, Knum, Khnum o Junum.

Iconografia

Va ser representat com a home en cap de moltó, tocat en la corona Atef, portant ceptre uas i Anj.

Mitologia

Era considerat el creador de l'ou primordial d'a on va sorgir la llum solar, a l'inici dels temps, que va donar vida al món. Deu alfarer que modelava en fanc del Nil a les persones, creant el seu ka en el moment de nàixer. Deu de la fertilitat, es creu que és el creador dels cossos dels chiquets humans. També era guardià de les aigües de l'inframon (Duat) i custodio de les fonts del Nil en Elefantina.

Segons una tradició Jnum creava als hòmens en el seu torne d'alfarer, pero va trencar la seua roda cansat de fer-la girar i va colocar, en cada dòna, una part d'ella. Des de llavors varen poder reproduir-se sense la seua intervenció.

Va formar part de la tríada d'Esna, en Satis i Neit; de la tríade d'Elefantina, sent espós de Satis i pare d'Anukis; en la Baixa Época seran en Neit i Heka en els qui forma tríada. Era l'espós d'Heket en Antinoe.

Representació

Va ser representat com: Jnum Nehep el creador.

Epítets

Va rebre els títuls o epítets de: El que modela, Senyor de la catarata, Senyor del Més allà, Pare dels pares i Mare de les mares.

Sincretisme

Se li va associar en els deus Ra, Ptah, Amón i Jepri.

Cult

Va ser venerat principalment en Elefantina i Esna. També en File, Hypselis i Antinoópolis.

Noms teóforos

El nom del deu Jnum apareix en la titulatura del faraó Keops, en la forma «Jnum em protegix».

Referències

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Geraldine Pinch (2002). Handbook of Egyptian Mythology. Khepri (Khepry, Khopri). Santa Barbara, California: ABC-CLIO. pp. 152. ISBN 1-57607-242-8
  • «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 230–233.

Bibliografia

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs

Commons