Història de Noruega

L'història de Noruega es remonta a l'Alta Edat Mija, que coincidix en l'irrupció, a finals del sigle VIII, dels navegants vikingos en l'història europea a través d'activitats comercials, de saqueig i de colonisació. Se sap, no obstant, que el territori de lo que hui és Noruega va estar poblat des de fa uns 12 000 anys.

Els primers intents de forjar un regne noruec naixen precisament en la Era Vikinga, i és Harald Cabellam Bell el primer en ser considerat rei d'una Noruega unificada, a lo manco nominalment, des de 872. No obstant, no és sino fins als sigles XI i XII, una volta consolidada l'organisació eclesiàstica i monàrquica quan pot parlar-se d'un regne noruec plenament unificat i independent. Noruega va alcançar un periodo d'esplendor en el sigle XIII, quan va ser posseïdora d'un imperi en l'Atlàntic nort. A este esplendor va seguir una fase de decadència al final de la Edat Mija, marcat per l'extinció de la seua dinastia real, la pesta negra i les conseqüents crisis econòmiques i socials. Va entrar en un periodo d'unió personal en Suècia entre 1320 i 1364 i posteriorment, entre 1397 i 1523, va formar part de la Unió de Kalmar, que integrava la totalitat dels regnes nòrdics. La debilitat política de Noruega va propiciar que despuix de la ruptura de l'Unió el país seguira un destí al costat de Dinamarca, que perduraria fins a 1814. Este últim any, una assamblea de patriotes noruecs va declarar unilateralment l'independència del país i va redactar el seu constitució, si ben va tindre que fer algunes esmenes per a integrar-se en una nova unió personal en Suècia. L'unió en este país es va dissoldre pacíficament en 1905, i un plebiscit es va inclinar per mantindre la monarquia constitucional en el sí d'un sistema parlamentari. En 1940 Noruega va ser invadida i ocupada per la Alemània nazi, que va recolzar a una dictadura local de cort fasciste. Despuix de la capitulació d'Alemània el 7 de maig de 1945, Noruega va ser lliberada per les forces aliades. Despuix del final de la guerra en 1945, es restauraren les institucions democràtiques, i les décades següents es varen caracterisar per l'acceleració del creiximent econòmic i l'establiment d'un estat de benestar, del que Noruega ha segut un referent històric a nivell mundial.