Glicina

La Glicina (del llatí glycina) és una genero de plantes papilionàcees trepadores, procedents d'Australia i de l'Extrem Orient, en nou espècies diferents.

Descripció[editar | editar còdic]

Són arbusts d'hàbit trepador. Les plantes d'esta espècie usen les seues branques per a trepar sobre atres plantes, sobre el seu soport en sentit igual o contrari a les manetes de rellonge. Poden escalar fins a 20 metros sobre el sol i uns 10 metros lateralment. Té les flors chicotetes en raïm, de color blau o blanc i les seues fulles són caduques i en forma ovalada.

Utilisació[editar | editar còdic]

Es cultiven com a plantes de decoració per les seues arracades de flors primaverales i al seu espés fullage. Segons les varietats, les flors són violetes, blaves o blanques. La llargaria de les inflorescències varia, de 10 cm a un metro en Wisteria floribunda 'Macrobotryes'. Algunes varietats són perfumades, i entre estes, les varietats són 'Rosea' o 'Jacko'. Els grans són tòxics. L'espècie més coneguda és Wisteria sinensis, la glicinia de China, àmpliament cultivada en Europa Occidental. Una atra espècie freqüent és la Wisteria floribunda, (Willd) DC., la glicinia de Japó.

Creiximent i multiplicació[editar | editar còdic]

Les glicines són de creiximent enèrgic. Aixina, un jove eixemplar podrà sobrepassar el metro de creiximent anual si les condicions són òptimes. Aixina mateix, és corrent vore eixemplars vells que alcancen volums impressionants. Un eixemplar resultant de la sembra, passarà una decena d'anys sense florir. La multiplicació és més fàcil a partir de esqueixos d'eixemplars dels quals es coneix la seua capacitat per a florir.