Nouakchott

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:32 14 nov 2022 per Alacanti (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Nouakchott''' ({{Lang-ar|نواكشوط|tr=N<sup>u</sup>wākxūṭ}}, ‘el lloc dels vents’) és la capital i la ciutat més gran de Mauritània. Es t…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

Nouakchott (àrap نواكشوط, ‘el lloc dels vents’) és la capital i la ciutat més gran de Mauritània. Es troba en la costa atlàntica del desert del Sàhara. (Latitut = 18° 6′ N i longitud = 15° 57′ O). El nom s'ha mantingut en l'ortografia donada pels francesos.

Etimologia

El nom voldria dir ‘lloc a on quan es fa un pou ix aigua al nivell de les crostes’ (de l'àrap anwakxut, a la seua volta derivat de l'amazic a-n-wakshut (‘lloc de crostes’); en el Marroc, el nom a-n-wakxut vol dir ‘bosc’.

Història

La ciutat fon construïda en el lloc d'un chicotet ksar, a 7 km de la costa, durant la colonisació francesa; el lloc fon triat cuidadosament per a evitar inundacions catastròfiques com les del 1950, per tindre assegurat el subministre d'aigua, i que estiguera prou llunt del Senegal. La construcció escomençà en l'any 1958 i diversos proyectes urbanístics es desenrollaren ya abans de l'independència, en 1960. L'establiment dels nómades (sobretot durant la gran sequera del 1968-1973) i l'atracció de la capital provocaren un creiximent accelerat. En l'any 1974, tenia uns cent mil habitants i en 1992 havia passat de 600.000 habitants; en 1999 la seua població era de 881.000. La nova demarcació establix la seua població, en l'any 2010, en 822.207 habitants.

Geografia

La ciutat té un centre occidentalisat en els ministeris, ambaixades i altres serveis destacats com bancs i grans superfícies comercials; després, compta amb uns barris residencials i, als afores, els establiments precaris dels pobres. Fins als anys 1970, hi va haver tendes nòmades en zona urbana (200, el 1971).

El seu clima és relativament suau, amb màximes de 32 graus i mínimes d'11; la mitjana de pluja és de 135 mm. Els pous del Trarza haurien d'assegurar l'aigua, però avui dia ja no són suficients i s'hi ha construït una depuradora.

Uns 7 km al sud-est es va construir un wharf per a l'exportació. Les comunicacions, sovint, s'han de fer per avió mercès a un modern aeroport als afores de la capital i a pistes d'aterratge escampades per la zona; les pistes al mig de l'arena són impossibles de mantenir.