Decembre

Decembre, en Les molt riques hores del Duc de Berry , principis sigle XV

Decembre és el dotzé i últim més de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

El seu nom deriva d'haver segut el dècim més del calendari romà.

La pedra de decembre és la turquesa i la seua flor, el narcís.

Etimologia i variants

El nom "decembre" ve del llatí "december", que a l'hora ve de la paraula "decem", que és el número dèu, això és perque antigament l'any escomençava en el més de març, aixina que decembre era el més número dèu.

Durant l'edat mija, la forma etimològica i única viva en el valencià actual, "decembre", convixqué en la forma "deembre", que hui en dia és un arcaisme. Actualment s'ha introduit en el valencià escrit la forma no etimològica "desembre", una variant inventada pel catalanisme modern sense tradició escrita ni oral, ni en valencià ni en català (a on també es deya "decembre") encara que la forma genuïna, recomanada i preferida és "decembre".

Refranys valencians

• Decembre mullat i giner ben gelat.
• En decembre, qui tinga blat, que sembre.
• Decembre nevat, bon any per al blat.
• Decembre nevat, blat assegurat; omplirà el graner i farem bon paller.
• Decembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara bon any.
• Qui en decembre ha de festejar, a la vora del fòc s'ha de ficar.
• Per decembre, dònes gelades i sopes escaldades.
• El decembre és un vell que fa arruar la pell.
• Pel decembre, gelades, nevades i sopes escaldades.
• Al decembre val més el pa dur que el tendre.
• Pel decembre i giner, no cal ser matiner.
• Decembre i lluna blanca, cobertor i manta.
• Decembre de calor, de molts mals és portador.
• Al decembre, per sol que faça, no soltes la capa.
• Decembre, comença en pinyons i acaba en torrons.
• Per Sant Tomas (21 de decembre), fret al nas.
• Pel decembre, el fret i el vent fan tremolar al més valent.
• Només nos recordem de Santa Bàrbara (4 de decembre) quan trona.
• Amor de gendre, sol de decembre.