Tórtola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Tórtola

La tórtola, en castellà rep el mateix nom, és un au de la família de les columbiformes, que pertany a l'espècie Streptopelia turtur, pareguda al colom pero que té la coa més llarga i les ales de dimensions més reduïdes, l'esquena és de color part en taques rogenques, el coll i el cap de tons blavencs, la pancha blanca, les potes rogenques, i el bec negrenc, s'alimenta de llavors i bayes. Hhabita en Europa, nort d'Àfrica i Àsia Central.

Tórtola europea

La tórtola europea és un colòmbit esvelt i de chicotet tamany, que medix entre 24 i 29 cm de llarc, té una envergadura d'ales de 47 a 55 cm. i pesa entre 85 i 170 grams.​ El seu plomall és en general pardusc. El seu cap, coll i flancs són grisencs, i presenta una taca llistada en negre i blanc en els laterals del coll característica. Les seues ales presenten un patró escatat, degut a que les seues tapadores tenen el centre negrenc i les vores de color canella. El seu pit posseïx cert to vinós, mentres que la seua pancha i la part inferior de la seua coa són blancs. Les seues plomes de vol tant de les seues ales com de la seua coa són pardes i negrenques, encara que les de la seua coa tenen la punta blanca, llevat les dos centrals, i les dos laterals que són totalment blanques. El seu bec és negre, i presenta una zona nueta de color roig al voltant dels seus ulls d'iris groc. Les seues pates també són roges. Els jovenils són de tons més apagats i pardencs, carixen de les taques en el coll i del motejat obscur de les ales, i les seues pates són pardenques.

La seua veu, com la d'atres tórtoles, és en un gornege monòton i monocorde.

Enllaços externs