Plató
Plató (circa. 427 a. C./428 a. C. – 347 a. C.) fon un filòsof grec, alumne de Sòcrates i mestre de Aristòteles, de família noble i de la més alta aristocràcia. Plató (junt en Aristòteles) és qui va determinar gran part del corpus de creències centrals tant del pensament occidental com de l'home corrent (allò que hui denominem "sentit comú" de l'home occidental) i proves d'això són la noció de "Veritat" i la divisió entre "doxa" (opinió) & "episteme" (ciència), va demostrar o va crear i va popularisar (segons la perspectiva des d'on se li analise) una série d'idees comunes per a moltes persones, pero enfrontades a la llínea de gran part de la filòsofs presocràtics i al dels sofistes (molt populars en la antiga Grècia) i que a causa dels camins que va prendre la història de la Metafísica, en diverses versions i reelaboracions, s'han consolidat. La seua influència com a autor i sistematisador ha segut incalculable en tota la història de la filosofia, de la que s'ha dit ben sovint que va conseguir identitat com a disciplina gràcies als seus treballs.
Començant per les seues obres, entre les més importants es conten els Diàlecs i La República, en la qual elabora la filosofia política d'un estat ideal; el Fedro, en el que desenrolla una complexa i influent teoria sicològica; el Timeo, un influent ensaig de: cosmogonia; cosmologia racional; física i escatologia (religió), influït per les matemàtiques pitagòriques; i el Teeteto, el primer estudi conegut sobre filosofia de la ciència.
Fon fundador de la Acadèmia d'Atenes, on va estudiar Aristòteles. Va participar activament en l'ensenyança de l'Acadèmia i va escriure sobre diversos temes filosòfics, especialment els que tractaven de la política, ètica, metafísica i epistemologia. Les obres més famoses de Plató van ser els seus diàlecs. Si be diversos epigrames i cartes també han perdurat.
Els diàlecs de Plató tenen gran vitalitat i sovint inclouen humor i ironia. Pel seu mètodo expositiu es considera a Plató el filòsof més amé.cita requerida
A Sòcrates ho menciona sovint en els diàlecs. Quant del contingut i dels arguments és obra de Sòcrates o de Plató, és difícil de dir, per quant Sòcrates no va deixar evidència escrita de les seues ensenyances; esta enigüitat és la que es coneix com el “problema socràtic”. No hi ha dubte, no obstant, que Plató fon influït profundament per les ensenyances de Sòcrates; de fet, les seues primeres idees i ensajos lluïxen com a adaptacions de les de Sòcrates.