Idioma Esperanto
Esperanto Esperanto | |
Pronunciació: | AFI: |
Atres denominacions: | |
Parlat en: | |
Regió: | Mundial |
Parlants: | 2 millons (aprox) |
Rànquing: | No està entre els 100 primers |
Família: | Al ser artificial, no té família genètica. |
estatus oficial | |
Llengua oficial de: | No és oficial en ningun puesto |
Regulat per: | Akademio de Esperanto |
còdics de la llengua | |
ISO 639-1 | eo |
ISO 639-2 | epo |
ISO/FDIS 639-3 | epo |
SIL | epo |
vore també: llengua |
[[Image:L. L. Zamenhof.jpg|thumb|left|200px|L. L. Zamenhof. L'esperanto és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac L. L. Zamenhof en 1887 com a resultat d'una dècada de treball. El primer llibre publicat fon La lingvo internacia (en valencià: La llengua internacional).
L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llati i del grec clàssic. La gramàtica se basa en 16 regles sense escepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En estructura lògica (per eixemple -o per a sustantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permetix construir paraules combinant arrels, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de arrels poden espresar-se tots els conceptes posibles, lo que permetix un ràpit dependrage. Açò fa del idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul as.wikipedia.org/wiki/Esperanto de la Wikipedia en asamés, baix llicència Creative Commons-BY-SA.