Ángel Sánchez Gozalbo
| Ángel Sánchez Gozalbo | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mege, escritor i croniste. | ||
| Naiximent: | 13 de febrer de 1894 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 10 de març de 1987 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Ángel Sánchez Gozalbo (Castelló de la Plana, 13 de febrer de 1894 - 10 de març de 1987) fon un mege, escritor i croniste valencià.
Biografia
Estudià medicina en l'Universitat de Valéncia, obtenint la llicenciatura en l'any 1916 i posteriorment el doctorat en l'any 1918. Esta seria la seua professió, que va eixercir en Castelló de la Plana en l'especialitat d'anàlisis clínics.
Tenia el seu laboratori en una casa del carrer Vera de Castelló, en el seu laboratori tenia una gran biblioteca en llibres de medicina i d'història. En el pis de dalt de la vivenda, tenia peces artístiques de pintors i escultors castellonencs i valencians, com: Porcar, Adsuara, Godofredo Buenosaires, Sánchis Yago, Ramón Paús, entre atres.
Ángel Sánchez Gozalbo fon croniste de la ciutat de Castelló quan substituí a Lluís Revest degut al seu falliment. També estigué dirigint la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló
Activitat cultural
L'any 1919 participa en la fundació de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC), sent el membre més jove entre els intelectuals que varen participar. En la seua época d'estudiant en Valéncia, havia entrat en contacte en círculs lliteraris, lo que li va dur a implicar-se en diverses associacions i iniciatives de caràcter cultural, com la Asemmblea de Nostra Parla (Valéncia, juliol de 1922) o Lo Rat Penat. Fon nomenat delegat en la ciutat de Castelló de la Plana per a l'elaboració del Diccionari Català-Valencià-Balear. També fon un dels signataris de les Bases ortogràfiques de 1932, conegudes com a Normes de Castelló.
Obra
En la seua obra lliterària destaca per la seua dedicació a la narrativa breu, publicada generalment en revistes, a pesar de que l'any 1930 va publicar una colecció en el títul Bolangera de Dimonis. També va publicar diversos ensajos històrics i de fraseologia lèxica.