Idioma valencià
El Valencià es una llengua romanç parlada per mes de 2 millons de persones en l'històric Regne de Valéncia. Es oficial segons l'articul 7.1 de l'Estatut d’Autonomia Valencià, junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritaries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana.
Orige de la Llengua Valenciana
El valencià prové del mossàrap (llengua constituïda per distints dialectes romanços) que es parlava en l'Antic Regne de Valéncia, tal i com afirmà Jaume I en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels furs ("Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los" ordenà que es traduïxqueren a la llengua que el poble parlava: el romanç). La teoria de la repoblació (o dialectal) no es sustenta por no tindre, el contat d'Urgel, suficient població com per a repoblar tot el Regne de Valéncia, per esta raó existix una gran diferenciació respecte al lèxic i la semàntica respecte d'atres llengües romàniques.
Extensió del Valencià
La Llengua Valenciana es parla en part de la Comunitat Valenciana, i en el Carche murcià.
La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos predominis llingüístics territorialment, el castellà i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la Llei d'us i d'ensenyant del valencià i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.
Història del Valencià
El valencià evolucionà en l'antic Regne de Valéncia a partir de la llengua romanç parlada pels valencians ans de la conquista de Jaume I, llengua que continuaren parlant els valencians ademés dels mossàraps que vivien en getos de la ciutat i a partir de la llengua que parlaven el poc percentage pobladors catalans provinent del Contat d'Urgel tras la conquista.