Idioma serbi

Serbi Cрпски, Srpski
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:	Sèrbia, Montnegre i Bònia-Herzegovina
Regió:	Balcans
Parlants:	12 millons
Rànquing:
Família:	Indoeuropea   Eslava    Eslau meridional     Serbi
estatus oficial
Llengua oficial de:	Sèrbia, Montnegre i Bòsnia-Herzegovina
Regulat per:	Junta de normalisació de de Llengua Sèrbia
còdics de la llengua
ISO 639-1	sr
ISO 639-2	scc, srp
ISO/FDIS 639-3	spr
SIL
vore també: llengua

La llengua sèrbia (Cрпски, Srpski) és una llengua eslava meridional que és parlada principalment pels serbis. En l'escritura se gasten els alfabets cirílic i llatí i els seus símbols són equivalents d'un alfabet a l'atre.

Des d'el punt de vista llingüístic, serbi i croata són dos variants estandarisades d'un mateix idioma, sent les diferències entre abdós de tipo menor i existint una plena inteligibilitat mútua.

Des del punt de vista polític, fins a l'any 1991 se considerà que el serbi formava, junt en el croata i el bosni, una de les varietats del idioma serbocroata. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del sigle XX per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gasta des de 1921 fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.

En la separació de Yugoslàvia i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre Croàcia i Sèrbia se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el d'admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional".