Escacs
L'escacs (del persa šah, rei)[1] és un joc de taula jugat entre dos persones. Es juga en un tauler en 64 quadrats disposts en forma de reixeta de huit quadrats per costat. Al principi, cada jugador controla setze peces: un rei, una regina, dos cavalls, dos torres, dos alfils, i huit peons. L'objectiu del joc es donar jaque mate al rei de l'oponent, pel que el rei este baix atac immediat i no hi ha cap manera de quitar-la o de defendre d'atac contra el pròxim pas.
La forma actual del joc va sorgir en Europa durant la segona mitat del sigle XV despuix de desenrollar l'antic joc nomenat Shatranj, que es d'orige hindu. Els aspectes de l'art es troben en la composició de l'escacs. Els teorics han desenrollat estrategies i tàctica extenses de l'escacs des de l'inici del joc. Una de les metas dels primers informàtics era crear una màquina que jugara escacs.
La tradició dels tornejos d'escacs organisats començà en el sigle XVI. El primer campeó oficial d'escacs del món fon Wilhelm Steinitz en l'any 1886.
Introduccio al joc
L'escacs es juga en un tauler quadrat de huit files (denotades en els numeros 1 al 8) i huit columnes (denotades en les lletres A a H). Els colors de cada u dels quadrats alternen i es referixen com blancs i negres. L'escacs no és un joc de ventura, sino un joc racional. El desenroll del joc es tan complex que ningu dels millors jugadors puguen considerar totes les seues contingencies.
Es juga per tandes, i comença el que juga en peces blanques, lo que li concedix una chicoteta pero substancial ventaja, si be cada jugador intenta obtindre certes ventages en la seua posició, que freqüentment consistixen en la captura de les peces del contrari, l'objectiu final es atacar al rei contrari de manera tal que no puga ser defés, lo que es coneix com donar jaque mate al rei enemic.
La victòria es pot obtindre per mig del jaque mate, abandonament d'u dels jugadors, o en el consum del temps total de la partida per part de l'adversari. L'atre possible resultat es l'empate, conegut com taules.
Història
La llegenda mes famosa sobre l'orige del joc d'escacs tracta l'història del rei Belkib (India, 3000 anys ans de la nostra era) que pretenia a tota costa resoldre un difícil problema, prometent puix una recompensa excepcional a qui li propondria una distracció. Quando el sabi Sissa, fill del Brahmine Dahír, li presentà el joc d'escacs, el sobirà molt entusiasmà, demanà a Sissa lo que volguera a canvi per este regal extraordinari. Humilment, Sissa demanà al príncip depositar un gra de forment sobre la primera casella, dos sobre el segon, quatre sobre el tercer, i aixina succesivament fins omplir el tauler duplicant la cantitat de gra a cada casella. El príncip va concedir immediatament esta recompensa aparentment modesta, pero el seu conseller l'explicà que acabava de firmar la mort del regne ya que les collites de l'any no bastarien per a pagar el preu del joc. En efecte, sobre l'última casella del tauler, seria necessari depositar mes de 9.223.372.036 854.775.808 grans precisament, i hi ha en total depositats sobre les caselles anteriors, un total de 18.446.744 073.709.551 615 grans.
Existixen variants d'esta llegenda, una que sugerix que el rei acceptà a condició de que el sabi conte els grans per si mateix, l'atra afirmant que Sissa tingué el cap tallat per tal descortesia. Uns atres versions diuen que Sissa no demanà res, sino que el rei va insistir, Sissa llavors hauria decidit burlar-se del rei demanant-li una recompensa que no podria donar.
Una atra llegenda diu de l'invenció del joc durant la Guerra de Troya. Un dels héroes grecs, Palamedes, hauria inventat el joc per a remontar la moral de les tropes durant el siti de Troya, aixina com d'atres jocs: “Els Grecs l'assignaven a Palamedes l'invenció de diferents lletres del seu alfabet, la moneda, els daus i el joc d'escacs”.
S'admitix generalment que el seu antepassat conegut més antic és un joc hindu, el chaturanga, el nom sànscrit de l'escacs. Els senyes més antics es troben entre els sigles V i VII. Dos passages de texts sànscrits parlen de l'existència del joc sense donar una atra informació. En l'obra de Vasavadatta, escrit en l'any 600 per Subandhu que fa mencio de jugadors d'escacs, i sobre tot de Harshascharita, escrit per Bana cap l'any 625. Estos llibres, seguits d'atres obres escrites en l'any 850 per Ratnakara i Rudrata al final del sigle IX, permeten tindre coneiximent de les parts del joc que son les d'un eixercit: soldats d'infanteria, ginets, els tancs elefants.
El joc es propaga fins a Persia al voltant de l'any 600 on es convertix en el chatrang, que es juga des d'eixe moment en dos jugadors sense daus. L'escacs coneix un desenroll notable. Es durant el sigle IX i sigle X que apareixen els primers campeons i els primers Tractats.
Arribada a Europa i evolució
L'arribada de l'escacs en Europa es fa segurament al voltant de l'any 1000 per l'Al-Andalus o pel sur d'Itàlia. La primera referencia en Occident es el Libro de los Juegos, manat fer en el sigle XIII per Alfonso X el Sabi, qui perfeccionà l'escacs a pràcticament com es actualment. El primer llibre d'escacs modern pot ser un escrit de Francesch Vicent, imprés i publicat en Valéncia a finals del sigle XV en el titul Libre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100, ordenat e compost per mi Francesch Vicent nat en la ciutat de Segorb e criat e vehi de la insigne e valerosa ciutat de Valéncia .
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Escacs.- [1]