Goma de borrar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 14:05 26 maig 2021 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències')
Anar a la navegació Anar a la busca
Archiu:Plastic eraser.jpg
Goma de borrar plàstica

Una goma de borrar, també cridat borrador, és un instrument de mà la finalitat del qual és eliminar traços erròneus generalment de llapis, encara que també pot ser de tinta o marcador. És fonamental en la correcció d'errors en l'escritura generalment al llapis, encara que existixen també gomes que borren tinta normalment de color blau o groc.

El borrador té una consistència semblant a la goma, d'ací el seu nom. Algunes contenen materials plàstics com el titinili, plàstic extret del tractament del titani i vinil. Certs llapis posseïxen goma de borrar en un extrem.

La seua matèria primera és extreta d'un arbre de la selva verge en Brasil, cridat "Arbre de hule" o "Seringueira".

Normalment els colors de les gomes determinen el seu us:

  • Blanca: per a borrar llapissera.
  • Blau: per a borrar tinta.
  • Color carn a rogenca: com la que ve en els extrems dels llapis per a borrar traços incorrectes dels mateixos.
  • Café clara de molla: borra traços de llapis.
  • Negra: és un tipo de goma de borrar empleada per a gastar bromes ya que no borra.
  • Goma de borrar de nata.
  • Goma de borrar de pa: s'elabora en molla de pa. També se li coneix com goma de molla. Es recomana la seua utilisació quan es tracta de borrar superfícies grans de text o dibuix.
  • Goma de cartuig recarregable: se sembla a un marcador gros, cridat portagomes i funciona en reposts de goma. Se'ls trau goma conforme es va desgastant. Es recomanen quan es tracta de borrar en precisió un tram chicotet de superfície.
  • Goma de tinta de dibuix tècnic: ve en color groc i s'utilisa per a borrar traços d'estilògraf diversos.
  • Goma tipo portamines: es coloca la mina de goma dins d'un cilindre per a borrar en més pressió; es va traent més punta conforme es requerixca.

Vore també

Referències