Guerra de les corrents
La Guerra de les corrents va ser una competència econòmica de mercat, pel control de l'incipient mercat elèctric.
Història
L'electricitat era la paraula màgica a finals del s. XIX. Des de les tentatives inicials de Benjamin Franklin o Michael Faraday fins a la tecnologia del telégraf, les aplicacions per a l'electricitat creixien contínuament.
Despuix de l'Exposició Mundial de París en l'any 1881 i de la presentació de la llum de Thomas Alva Edison, els nous sistemes d'allumenat elèctrics es varen convertir en l'assoliment tecnològic més important del món. L'electricitat podia substituir el vapor per a fer funcionar els motors. Era una segona revolució industrial i, en ciutats europees i americanes, les centrals elèctriques es multiplicaven basades en el disseny de Pearl Street, la central que Thomas Alva Edison va establir en 1882 a Nova York. Va ser la primera instalació per a la producció elèctrica comercial del món i encara que era una planta enorme per a la seua época, podia produir i distribuir electricitat fins a tan sols com 330 ha de Manhattan.
La demanda d'electricitat va conduir al desig de construir centrals elèctriques més grans i de portar l'energia a grans distàncies. Ademés, la ràpida distribució de motors elèctrics industrials va provocar una forta demanda per un voltage diferent dels 110 V usats per a l'iluminació.
Corrent continu i corrent alterna
El sistema d'Edison, que utilisava el corrent continu (CC), era poc adequat per a respondre a estes noves demandes. El problema del transport era encara més difícil, ya que la transmissió interurbana de grans cantitats de CC a 110 volts era molt costosa i patia enormes pèrdues per dissipació en forma de calor.
En 1886, George Westinghouse, un ric empresari pero un nouvingut en el negoci elèctric, va fundar Westinghouse Electric per a competir en General Electric d'Edison. El sistema de la primera es va basar en els descobriments i les patents de Nikola Tesla, qui va creure apassionadament en la superioritat de la corrent alterna (CA). El seu argument es basava en que les pèrdues en la transmissió d'electricitat depenen del voltage: a més gran voltage, menors pèrdues. I a diferència del CC, el voltage del CA es pot elevar en un transformador per a ser transportat llargues distàncies en poques pèrdues en forma de calor. Llavors, abans de proveir energia als clients, el voltage es pot reduir a nivells segurs i econòmics.
Tesla en contra d'Edison
Edison estava commogut per l'aparició de la tecnologia de Tesla, que amenaçava els seus interessos en un camp que ell mateix havia creat.
Thomas Alva Edison i George Westinghouse es varen enfrontar en una batalla de relacions públiques-que els diaris varen denominar "la guerra de les corrents" - per a determinar quin sistema es convertiria en la tecnologia dominant. Edison va inventar una cadira elèctrica de CA i va electrocutar gossos, gats i fins a un elefant per demostrar que la corrent alterna era perillós. Topsy l'elefant va passar a la immortalitat en un vídeo filmat en 1903. Per a neutralisar esta iniciativa, Tesla es va expondre a una CA que va travessar el seu cos sense causar cap dany. Davant d'esta prova, Edison res va poder fer i el seu prestigi va quedar momentàneament erosionat.
Durant la Fira Mundial de Chicago de 1893, Tesla va tindre la seua gran oportunitat. Quan George Westinghouse va presentar un presupost per la mitat de lo que demanava General Electric, la iluminació de la Fira li va ser adjudicada i Tesla va poder exhibir els seus generadors, dinamos i motors de CA.
Més tart, la Niagara Falls Power Company va encarregar a Westinghouse el desenrolla del seu sistema de transmissió. Va ser el final de la "guerra de les corrents" i la CA acabaria imponent-se en tot lo món.