Acàcia
L'acàcia (Del llatí acacĭa, arbre espinós.) és un arbre que sol ser espinós, de la família de les fabàcees, fulles compostes, flors penjolloses en pomells i fruit lleguminós. De diverses espècies; d'ell se trau la goma aràbiga. Sol amprar-se en fins ornamentals en jardineria.
Encara que també es coneix en el nom d'«acàcia» a molts arbres lleguminosos d'atres gèneros (les cridades «falses acàcies», tals com Robinia pseudoacàcia, Gleditsia triacanthos o la Sophora japònica) de la família de les mimosàcees. Existixen unes 1.400 espècies acceptades, de les més de 3.000 descrites en el món. Unes 970 pertanyen al gènero Acàcia stricto sensu, de les quals 950 procedixen d'Austràlia.
És un gènero molt estés en les regions tropicals i subtropicals del món. La major diversitat d'espècies es troba en Àfrica i Austràlia. En general, les espècies d'Oceania es representen com la part dominant de la vegetació, especialment en les zones àrides i semi-àrides.
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) també comenta que rep el nom d'acàcia la fusta d'est arbre i en farmàcia la substància medicinal astringent que s'extrau del fruit vert d'algunes varietats d'est arbre.
Classes
- Acàcia blanca (Robinia pseudoacacia), acàcia espinosa de fulles compostes ovoides, flors blanques i oloroses i llegums llisos; procedix d'Amèrica Septentrional i s'usa en jardineria.
- Acàcia bolea (Robinia umbraculifera), de flors roges i cop esfèric, molt usada en jardineria.
- Acàcia de tres punches (Gleditschia triacanthos), planta de la família de les cesalpiniàcees, de fulles pinades i punches de vora 15 centímetros ramificades en llegums coriàceus.
- Acàcia rosa (Robinia hispida), abruixell procedent d'Amèrica del Nort, en flors rogenques inodores, sense punches o en ben poques, té llarcs filaments en les branques.
- Acàcia tapenera o taperera (Acacia julibrissin), planta de la família de les mimosàcees.
Història
Entre els antics, l'acàcia era tinguda com a planta maravellosa, per les seues propietats curatives i la creïen de suma eficàcia per a aüixar la mala sort. En Egipte, era molt conegut este arbre i els seus naturals ho ampraven per a la construcció d'embarcacions, estàtues i mobles. Entre els hebreus, se li cita en el nom de fusta de setim i segons els llibres sants, en la construcció del tabernacle l'única fusta que es va amprar fon l'Acàcia seyal.
Descripció
Són arbres o arbusts, espinosos, caducifolis o perennifolis en branques alternes, inermes o espinoses. Tenen fulls pulvinulats, estipulades o no, peciolades o reduïdes a filodis; les estípules són lliures entre sí, fugaces o molt desenrollades i transformades en espines; el raquis mostra freqüentment glàndules, més o menys anulades, situades en la base de les pinnes i els folíols són de marge sancer. Les flors són actinomorfes, sense hipanto, hermafrodites o unisexuals, i de color groc. Els sépals, en número de 4-5, estan soldats en la base i més o menys obtusos. Els 4-5 pétals són més llarcs que els sépals, aguts, soldats en la base per a formar un tubo. L'androceo està compost per numerosos estams, lliures entre sí i en filaments estaminals molt llarcs, cilíndrics, glabros; les anteres són ovoidees, en o sense glàndules. L'ovari és assentat o pediculat, glabro o pubescent, en varis rudiments seminals uniseriats o pluriseriats i en un estil més o menys cilíndric d'estigma humit i embudat. El frut, assentat o pediculat, és sec, dehiscent o indehiscent, d'aplanat a subcilíndric, generalment en vàries llavors més o menys discoidals, freqüentment en funícul persistent, molt desenrollat i un poc carnós. Medix de 7 a 10 metros d'altura.