Heràldica
L'heràldica és la ciència del blasó (segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), blasó és l'art d'explicar i descriure els escuts i armes de cada família, ciutat o persona o cadascuna de les senyals o peces heràldiques que formen part d'un escut).
És també un camp d'expressió artística, un element del dret migeval i de les dinasties reals fins als nostres dies. Més recentment, ha segut admesa dins de les ciències anexes de l'història junt en la diplomàtica (Ciència o art que estudia els diplomes i uns atres documents, generalment antics, per a determinar si són o no autèntics), la sigilografia (Estudi dels sagells que s'usen a través de diferents époques per a autentificar documents, tancar plecs...) i la vexilologia (Estudi de les banderes, estandarts i penons).
Es va desenrollar durant l'Edat Mija en tota Europa fins a convertir-se en un còdic coherent d'identificació de persones, progressivament incorporat per estaments de la societat feudal com la noblea i l'Iglésia catòlica per a l'identificació de llinages i membres de la jerarquia, sent igualment adoptat per atres colectius humans, com a gremis i associacions, ademés de ser adoptat per a l'identificació de ciutats, viles i territoris.