Carlos Selma Roig
Carlos Selma Roig (Burriana, 20 de giner de 1872 - 24 de febrer de 1954) fon un polític valencià.
Biografia
Carlos Selma naixqué en Burriana, en la comarca de la Plana Baixa, en el si d'una família humil. Estudià en l'Institut de Santa Clara de la ciutat de Castelló, hui ya desaparegut, a on es troba en l'actualitat la plaça Santa Clara.
De menut, se li trobà un tumor en la cama dreta que el tingué molt de temps immovilisat i del que sofriria una coixera durant sa vida.
La seua família volia que ingresara en un seminari per a que fora capellà pero al final hagué un acort per a que estudiara Magisteri en la Normal de la ciutat de Valéncia. Acabant la seua carrera de Mestre Superior en Madrit, afegint l'especialitat de professor d'invidents i sordomuts. Se'n anà a la capital d'Espanya influenciat per Francisco González Chermá i allí conegué la doctrina i els ideals republicans, tenint a Alejandro Lerroux com a referent.
Al tornar a Castelló vixqué en son pare i les seues germanes, sa mare havia faltat. Carlos Selma permaneixqué fadrí tota sa vida. Donà classes en Burriana i conseguí plaça en Castelló baix l'ampar del mestre Francisco Canós Sanmartín. Mamprengué estudis per a ser professor de Caligrafia, Pedagodia i auxiliar de Dret i Llegislació.
Fundà junt ad atres companyers l'Escola d'Arts i Oficis de Castelló, de la que sería el seu director i donaria classes de Gramàtica, Aritmètica i Geometria. També crearia una academia o escola particular en un local que li cedí Vicente Gimeno Michavila que fon l'agüelo dels germans Norberto i José Luis Gimeno Ferrer.
Política
Fon candidat pel Partit Republicà Radical, participà en les eleccions de l'any 1906 i fon elegit regidor de l'Ajuntament de Castelló junt ad atres companyers com: Julián Ruiz Vicent, que fon l'alcalde; Gimeno Michavila; Gea Mariño; Castelló i Tàrrega; Juan Carbó i Salvador Guinot, que se incorporà en 1907. També formà part de la Corporació de 1908 junt a Carlos González Espresati i en 1909 en José Armengot Rubio i Odilón Gironés. Despuix d'un temps sense estar en la política tornà a ser síndic i fon tinent d'alcalde junt a Enrique Ribés Sangüesa i la presidència de José Morelló en 1920. Junt a l'alcalde Juan Carbó Doménech en 1922. En les eleccions d'abril de l'any 1931 formà part del primer ajuntament de la República en Manuel Peláez Edo, al que substituiren Vicente Tirado Gimeno i Miguel Santos Moliner, quan aparegué el Front Popular.
De la mà de Fernando Gasset, president i líder del partit, fon màxim responsable del Cassino Radical d'Artesans i president de l'Ateneu Radical i de la Joventut Republicana. També fon director del diari local El Clamor, els atres periòdics locals de Castelló foren: República, El Liberal i Heraldo de Castellón.
Fon designat president de la Diputació de Castelló i estaria en el càrrec des d'abril de 1931 fins a 1936 que començaria la Guerra Civil. La seua llabor al front de la Diputació font molt fecunda, dotaria a l'Hospital Provincial de calefacció, crearia el Museu d'Artesans i compraria a l'Estat l'edifici de la Beneficència. També intentà el soterrament de la via del tren per Castelló en varis proyectes.