Grècia
Ελληνική Δημοκρατία Ellinikí Dimokratía República Helènica | ||||
| ||||
Capital: | Atenes | |||
Ciutat més poblada: | ||||
Forma de Govern: | {{{forma de Govern}}} | |||
President: | Prokopis Pavlopoulos | |||
Llengües: | Grec | |||
Ubicació: | ||||
Altitut: | ||||
Superfície: | 131 990 | |||
Població: | 10 775 557 | |||
Densitat: | 81,64 | |||
Gentilici: | ||||
Moneda: | ||||
Prefix Telefònic: | +30 | |||
Us Horari: | ||||
Domini de Internet: | ||||
Membre de: |
Grècia, oficialment la República Helènica (en grec: Ελληνική Δημοκρατία), és un país en el surest d'Europa que forma part de l'Unió Europea.
Situat en la banda sur de la Península Balcànica, llimita ab Bulgària, l'Antiga República Yugoslava de Macedònia i Albània en el nort, en l'est ab Turquia i en l'oest i sur ab la mar Jònica i la mar Mediterrànea.
Historia
- Artícul principal → Historia de Grècia.
Primers assentaments i Antiga Grècia
L'evidència de presència humana més antiga trobada en els Balcans se troba en la caverna de Petralona, en la península Calcídica, a on se va trobar un cràneu conegut com home de Petralona, la datació del qual és discutida. Dins del territori grec existixen vestigis d'assentaments de les tres etapes de l'Edat de Pedra —paleolític, mesolític i neolític—; alguns llocs, com la cova Franchthi varen estar ocupats durant estos tres periodos. Puix el país s'ubica en la ruta per la qual l'agricultura es va expandir des de l'Orient pròxim cap a Europa, els assentaments neolítics en Grècia són els més antics en el continent, puix daten del mileni sèptim a C.
Govern i política
- Artícul principal → Política de Grècia.
Grècia és una república parlamentària a on el cap d'Estat és el President de la República, qui és electe pel Parlament per a un periodo de cinc anys. La constitució fon redactada i promulgada pel Quint Parlament de Revisió dels Helens i va entrar en vigor en 1975, despuix de la caiguda de la junta militar que governava el país des de 1967. Des de llavors, se li han fet tres esmenes: en 1986, 2001 i 2008. La constitució, que consta de 120 artículs, establix la divisió de poders en les branques eixecutiva, llegislativa i judicial, i estipula de manera extensa i específica les garanties de les llibertats civils i els drets socials.
D'acort a la constitució, el poder eixecutiu està representat pel President de la República i el seu gabinet. L'esmena constitucional de 1986 va llimitar moltes de les faenes del President, i ara la major part de les seues funcions són a soles cerimonials; per lo tant, la major part del poder polític recau en les mans del Primer Ministre. El lloc del Primer Ministre, el cap de Govern de Grècia, pertany al líder actual del partit polític que obtinga el vot de confiança del Parlament. El President nomena formalment al Primer Ministre i, basat en les seues recomanacions, elegix o destituïx als atres membres del Governe.
El poder llegislatiu està representat per un parlament unicameral compost per 300 membres elegits pel poble. Els estatuts aprovats pel Parlament són promulgats pel President de la República. Les eleccions parlamentàries se celebren cada quatre anys, pero el President està obligat a dissoldre el Parlament una miqueta abans, durant l'elecció del gabinet, en vistes de bregar en un problema nacional d'importància excepcional. El President també està obligat a dissoldre el Parlament abans si l'oposició aprova una moció de no confiança. Des de que es va restaurar la democràcia, el sistema bipartidiste grec ha segut dominat pels lliberals-conservadors de Nova Democràcia (Grècia) (ND) i els social-demócrates del Moviment Panhelènic Socialiste (PASOK).
El poder judicial és independent de l'eixecutiu i llegislatiu, i està encapçalat per tres Corts Supremes: la Cort de cassació, el Consell d'Estat i la Talle de Contes, els tribunals més alts en el país. El sistema judicial també està integrat per les corts civils, que jugen els casos civils i penals, i les corts administratives, les quals resolen les disputes entre els ciutadans i les autoritats administratives
La Policia Helènica és la força policíaca nacional de Grècia. És una agència molt gran les responsabilitats de la qual comprenen des del control del tràfic vehícular fins a les accions contra el terrorisme. Se va establir en 1984 per la Llei 1481/1-10-1984, com a resultat de la fusió de les forces de la Gendarmeria i la Policia Citadina.
Geografia
- Artícul principal → Geografia de Grècia.
El territori grec és principalment montanyós i conforma una península que descolla de l'extrem sur dels Balcans i acaba en la península del Peloponés, la qual està separada del restant del continent pel canal de Corint, que travessa l'istme de Corint. Pel seu llitoral tan accidentat i a les numeroses illes, Grècia conta ab la dècima llínea costera més extensa del món, ab 13 676 km. En el nort, compartix frontera ab Albània, Macedònia i Bulgària, i en el noroest ab Turquia; les seues fronteres terrestres comprenen més de 1160 km.
Portal UE | Unió Europea (UE) | |
---|---|---|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia |