Alfabet valencià
L'alfabet valencià és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua valenciana. Consta de les 26 lletres de l'alfabet llatí, algunes de les quals poden ser modificades per diacrítics. Actualment l'alfabet se compon de vintisis lletres, més dèu dígrafs (conjunts de dos lletres que representen un sol fonema).
Ademés de les lletres, hi ha tres signes diacrítics: l'accent greu (`), l'accent agut (´) i la diéresis (¨), i alguns caràcters especials com el guionet (-).
Lletres i orde alfabètic
Esta versió és l'establida per les normes ortogràfiques propostes per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana:
| Grafema | Nom del grafema | Remarques | |
|---|---|---|---|
| 1 | A a | a | en les variacions À, à |
| 2 | B b | be o be alta | |
| 3 | C c | ce | en les variacions Ç, ç, nomenades "ce trencada" |
| 4 | D d | de | |
| 5 | E e | e | en les variacions É, é i È,è |
| 6 | F f | ef | Cal evitar el castellanisme "efe" o el catalanisme "efa" |
| 7 | G g | ge | |
| 8 | H h | hac | Cal evitar el castellanisme "haig" |
| 9 | I i | i | en les variacions Í,í, Ï,ï |
| 10 | J j | jota | |
| 11 | K k | ca | només amprada en paraules d'orige estranger |
| 12 | L l | el | Cal evitar el castellanisme "ele" o el catalanisme "ela" |
| 13 | M m | em | Cal evitar el castellanisme "eme" o el catalanisme "ema" |
| 14 | N n | en | Cal evitar el castellanisme "ene" o el catalanisme "ena" |
| 15 | O o | o | en les variacions Ó,ó i Ò,ò |
| 16 | P p | pe | |
| 17 | Q q | cu | |
| 18 | R r | er | Cal evitar el castellanisme "erre" o el catalanisme "era" |
| 19 | S s | es | Cal evitar el castellanisme "esse" o el catalanisme "essa" |
| 20 | T t | te | |
| 21 | U u | u | en les variacions Ú,ú i Ü,ü |
| 22 | V v | ve o ve baixa | |
| 23 | W w | doble ve | només amprada en paraules d'origen estranger |
| 24 | X x | eix o xe | A soles se nomena "equis" quan representa una incògnita en matemàtiques |
| 25 | Y y | i grega | |
| 26 | Z z | zeta |
Dígrafs
El valencià té els següents dígrafs, dos lletres que representen un sol so:
| Grafema | Nom del grafema | Remarques |
|---|---|---|
| ch | che o ce hac | A final de paraula es pronuncia com la ca, per eixemple en les paraules: "Alberich", "Tirant lo Blanch" o "Ausiàs March" |
| gu | ge-u | En u muda seguida de e o i' |
| ig | i ge | A soles apareix a final de paraula, en paraules compostes com "migdia" o "migjorn" i en subjuntius com "lligga" o "afigga" |
| ll | ell o doble el | Cal evitar el castellanisme "elle" |
| ny | eny o en i grega | Cal evitar el castellanisme "enye" |
| qu | cu-u | En u muda seguida de e o i' |
| rr | doble er | |
| ss | doble es | |
| ts | te es | |
| tz | te zeta |
Antigament existien atres dígrafs com: tj, tg, tn, tm, tl, tll, tx... pero hui han caigut en desús i usar-los seria un arcaisme
Nom de les lletres
Els nom de les lletres f, h, l, m, n, r i s com dels digrafs ll i ny en valencià són: ef, hac, el, em, en, er, es, ell i eny; les paraules efe, haig, ele, eme, ene, erre, esse, elle i enye, si bé són molt usades, són castellanismes i no són recomanables, encara que el seu us també és normatiu. Les formes efa, ela, ema, ena, erra i essa són catalanismes moderns que sempre s'han d'evitar en valencià.[1] El nom de la lletra ç (variant de c) és "ce trencada",[2] encara que també es sol conéixer pel nom de "cedeta", pero no és tan comú i no apareix en el diccionari.[3]