Predicat (gramàtica)

El predicat és el conjunt de paraules que s'agrupen entorn a un dels dos núcleus de l'oració, el verp. És un element necessari de la sentència gramatical, és dir, és indispensable per a que l'oració tinga sentit. Sempre està format per un verp en forma personal i complix la funció de núcleu del predicat (o còpula, en les oracions atributives); el restant dels elements que acompanyen al verp dependran del tipo d'oració que estigam analisant. Podem distinguir dos tipos bàsics de predicats en les oracions simples:

• Atribut: Formats per un verp copulatiu (o semicopulatiu) i un predicat nominal. El subjecte es relaciona semànticament de forma directa en l'atribut, que és lo que es diu d'ell; el verp a penes té significat: a soles servix d'enllaç (o còpula) entre el subjecte i l'atribut. A voltes, este tipo de predicats poden portar atres complements.
• Predicat verbal: Formats per un verp no copulatiu (que complix la funció de núcleu del predicat) i els seus possibles complements.

Predicat en gramàtica tradicional

Predicat verbal

La gramàtica tradicional postula que tot predicat verbal deu contindre un verp (en les llengües en inflexió de temps dit verp deu estar conjugat segons el temps gramatical). I a eixe verp pot anar acompanyat de objectes verbals, atributs o elements adverbials. Alguns eixemples:

• Juan balla. (predicat format per un verp sol)
• Pedro llig un llibre. (predicat en objecte directe)
• La mare de Pedro, María, <o>em va donar un regal.</o> (objecte directe i indirecte)
• José va pensar en la seua mare. (complement de règim)
• Alberto li'l va trobar en el parc. (objecte directe i complement circumstancial)