Anglés mig

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 00:20 18 feb 2018 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Anglés mig
Inglis, Inglisch, Hinglis, Hinglish
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Anglaterra migeval i parts de Escòcia i Gales
Regió:
Parlants: Llengua morta
Rànquing:
Família: llengua indoeuropea

  germànica
    occidental
      anglès mig

estatus oficial
Llengua oficial de:
Regulat per:
còdics de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO/FDIS 639-3 [1]
SIL
vore també: llengua

Anglés mig (en anglés mig: Inglisch) és el nom que es dona en filologia històrica a les diverses formes que va adoptar simbòlicament la llengua anglesa parlada en Anglaterra des de finals del sigle XI (se sol senyalar la data de la conquista normanda d'Anglaterra per Guillermo el Conquistador en l'any 1066 per la seua importància com a símbol) fins a fins del sigle XV (en la data de l'introducció de la imprenta en Anglaterra per William Caxton en la década de 1470 com a fita).

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Pyles, T. y Algeo, J., The Origins and Development of the English Language. Thomas Wadsworth, Boston, 2005.
  • Crystal, David, The Cambridge Encyclopedia of the English language, Cambridge University Press, 2005.
  • Williams, Joseph, Origins of the English Language, Macmillan, 1975.