Ford GT40
El Ford GT40 és un automòvil de carreres guanyador de les 24 hores de Le Mans quatre volts seguides des de 1966 fins a 1969. Fon construït per Ford Motor Company per a competir en les carreres de resistència, i així fer front a Ferrari qui guanyà en sis ocasions consecutives des de 1960 fins a 1965.
L'automòvil se nomenà GT fent referencia a gran turisme, i el número 40 representa l'altura total del vehícul que és de 40 polzades (1016 mm), com dictaven les normes de participació. S'usà un motor V8 en posició llongitudinal de 4,7 a 7,0 litros de cilindrada, en comparació al V12 de 3,0 litros a 4,0, usat pel seu rival, el Ferrari 330 P4.
En un principi, els coches simplement foren dits "Ford GT". El nom "GT40" fon el nom del proyecte de preparar els seus automòvils per a les carreres de resistència. Els primers prototips duïen el número de serie GT-101 fins a GT-112. La producció continuà i els següents coches, els MK I, MK II, MK III i MK IV, que foren numerats com GT40-P-1000, fins a GT40-P-1145, foren oficialment els "GT40s". Següent "GT40" el nom del proyecte i aparegent en el número de serie, se desmentix el dit de que "GT40" era només un malnom. Existixen varios MK V, rèpliques que ya se fabricaren posteriorment utilisant algunes peces originals. Res valorades pels coleccionistes son una opció molt econòmica de gojar del mit GT40.
En 2003 Ford tragué al mercat un superdeportiu basat en el clàssic ací tractat, ab el nom de Ford GT.
Història
Henry Ford II volia que un coche Ford competira en Le Mans des de principis dels anys 60.
En la primavera de 1963, Ford rebé rumors a través d'un intermediari europeu que Enzo Ferrari estava interessat en vendre Ferrari a Ford Motor Company. Segons se pogué conéixer, Ford gastà varios millons de dólars en auditores a actius de fàbrica de Ferrari i negociacions llegals, per a posar pressió a la venda de Ferrari. Només fins al punt de la firma fon que Ferrari se donà conter que no podia deixar anar la companyia que duïa el seu nom i dona el seu braç a tòrcer. Henry Ford II, enfurit, dona l'orde a la seua divisió de carreres a trobar alguna companyia capaç de crear un coche que poguera véncer a Ferrari en carreres de llarga duració.
Per a este fi, Ford començà les negociacions ab Lotus, Lola i Cooper. Cooper no tenia experiència en carreres de GT, i el seu rendiment en Fórmula 1 estava caient.
Victòries en les 24 Hores de Le Mans
| Victòries en les 24 Hores de Le Mans | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Distancia | Velocitat | |||||
| Any | Coche | Pilots | milles | km | mph | km/h |
| 1966 | Mk II | Chris Amon, Bruce McLaren | 3009.4 | 4,843.2 | 125.39 | 201.80 |
| 1967 | Mk IV | Dan Gurney, A. J. Foyt | 2630.2 | 4,232.9 | 135.48 | 218.03 |
| 1968 | Mk I | Pedro Rodríguez, Lucien Bianchi | 2766.9 | 4,452.9 | 115.29 | 185.54 |
| 1969 | Mk I | Jacky Ickx, Jackie Oliver | 3105.6 | 4,998.0 | 129.40 | 208.25 |
Enllaços externs
- Major comunitat web sobre el GT40 (en anglés)
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ford_GT40 de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.