Teoria àcit-base de Brønsted-Lowry

L'aigua pot actuar com a àcit o com a base: una molècula H₂O actua com a base i guanya un protó H⁺ i es convertix en H₃O⁺; l'atra molècula H₂O actua com a àcit i pert un protó H<*sup>+</*sup> per a convertir-se en OH^-.

En química, la teoria de Brönsted-Lowry és una teoria àcit-base, proposta independentment pel danés Johannes Nicolaus Brønsted i el britànic Thomas Martin Lowry en 1923.

Segons esta teoria, els àcits són substàncies capaces de *donar un protó (H⁺), mentres que les bases són capaces d'acceptar-los.

Propietats dels àcits i les bases

àcit + base base conjugada + àcit conjugat.

La base conjugada és l'ió o molècula que queda en acabant de que l'àcit ha perdut un protó, i l'àcit conjugat és l'espècie formada de la base en acceptar el protó. La reacció pot procedir en qualsevol direcció cap a la dreta o l'esquerra, segons l'equilibri químic. En cada cas, l'àcit dona un protó a la base i l'àcit conjugat ho fa a la base conjugada.

L'aigua és amfótera i pot actuar com un àcit o com a base. En la reacció entre el àcit acètic, CH₃CO₂H, i l'aigua, H₂O, l'aigua actua com una base.

CH₃COOH + H₂O CH₃COO⁻ + H₃O⁺

L'ió acetat, CH₃CO₂^-, és la base conjugada de l'àcit acètic. L'ió hidroni, H₃O⁺, és l'àcit conjugat de l'aigua.

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Teoría ácido-base de Brønsted-Lowry de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.