PKa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

pKa és la força que tenen les molècules en dissociar-se (és el logaritme negatiu de la constant de dissociació àcida d'un àcit dèbil).

<math>\mbox{p}K_a = - \log K_a \,</math>

Una forma convenient d'expressar la relativa fortalea d'un àcit és per mig del valor del seu pKa, que permet vore d'una manera senzilla en canvis menuts de pKa els canvis associats a variacions grans de Ka. Valors menuts de pKa equivalen a valors grans de Ka (constant de dissociació) i, a mesura que el pKa decreix, la fortalea de l'àcit aumenta.

Un àcit serà més fort quant menor és el seu pKa i en una base ocorre al revés, que és més forta quant mayor és la seua pKa.

Eixes constants de dissociació no són fixes, depenen d'atres variables. Per eixemple, la constant de dissociació canvia a temperatures diferents. No obstant, manté el seu valor a la mateixa temperatura, davant canvis de la concentració d'alguna de les espècies o fins i tot davant l'acció d'un catalisador.


Valores de pKa

Principales constantes de disociación a 25 °C

Ácido Fórmula pKa1 pKa2 pKa3
Ácido acètic CH3-COOH 4,757
Ácido aspàrtic HO2CCH(NH2)CH2CO2H 1,990 3,900 10,002
Ácido benzoic C6H5-COOH 4,202
Ácido butanoic CH3-CH2-CH2-COOH 4,819
Ácido malèic C2H2(CO)2O 1,910 6,332
Catió amoni NH4+ 9,3